En un moment de canvis i oportunitats, hem de tenir més en compte que mai un sector cabdal per Catalunya com és el comerç. Ja ho dèiem fa uns mesos en aquesta mateixa publicació: tenim avui a Catalunya més de cent mil comerços i més de vuitanta mil empreses que ocupen al voltant de tres-cents mil treballadors. Un volum de negoci de més de quaranta mil milions d'euros, més del 12 per cent de la nostra economia. És el principal sector d'ocupació i, a la vegada, presenta una millor resis-tència en el manteniment de llocs de treball en un context de crisi. És un sector que genera ocupació, facilita la integració, fomenta la cohesió social, promou i protegeix els productes de proximitat i fa de termòmetre de la societat. Però a més, un comerç urbà arrelat a la trama urbana, dinàmic, amb una pluralitat d'oferta competitiva, és una peça essencial per a la cohesió social, la coherència urbanística i la identitat del municipi.

Per això quan parlem a Argentona de dur la política local cap a la recerca d'una prosperitat més inclusiva, lluny de la competitivitat i creixement com a únic objectiu, el comerç n’és un actor indispensable. Però perquè sigui així, el sector necessita saber quines són les regles del joc.

Necessitem una regulació clara, i això sovint no és fàcil, en la qual tothom sàpiga quin és el seu marge de maniobra, on des de l'ajuntament puguem informar i assessorar les empreses i puguem definir el model comercial, d'acord amb les necessitats i la nostra realitat. Per entendre'ns, sense comerç urbà no hi ha pobles i ciutats, i sense pobles i ciutats no hi ha país. Per la seva transversalitat, pes en l'economia i element de cohesió, el comerç urbà és cabdal en el desenvolupament social, econòmic i cultural dels nostres municipis i del nostre país.

Publicat al Cap de Creus