Des de fa unes setmanes, estem veient a França un augment de protestes i reivindicacions. El format és el ja clàssic d'intentar sortir a bloquejar i boicotejar el carrer. Després de tres
dissabtes consecutius amb el centre de París en flames, les gilets jaunes han aconseguit que el govern de Macron comenci a fer concessions. Tres dies, gent mobilitzada i el centre de París aturat en dissabte. Una suma de factors que fa que les cessions que el govern de Macron es veu obligat a fer semblin petites (augment del SMI, pròrroga de nous impostos...), mentre aquí encara estem discutint si s'ha de pujar el salari mínim als 900€, visita als presos de Lledoners per fer xantatge emocional inclosa.

La part important d'aquests fets és que, un cop més, es fa evident que l’única forma amb la qual es conquereixen canvis substancials en el benestar de les classes populars és quan aquestes mateixes surten als carrers a reivindicar les seves necessitats, la seva dignitat i a recordar a tothom que, sense nosaltres, res seria possible.

Vivim temps difícils per a tothom que creu en les llibertats: la d'expressió, la de manifestació, les de pensament, les de lliure elecció de la sexualitat, són temps convulsos. Però ara, més que mai, l'exemple de la lluita popular que brota a l'estat francès ens ha de servir per evitar caure en la criminalització de les protestes. Per tantes reivindicacions que ens queden per guanyar, per tants drets que encara hem de defensar i per tantes companyes que veuen que la seva vida (si triomfa el neofeixisme) pot ser encara més complicada, lluitem.

Article publicat al Cap de Creus