Les eleccions del 21D, convocades de manera il·legítima i amb els principals candidats de l'independentisme empresonats o a l'exili, han servit entre altres coses, per trencar el mite de la “majoria silenciosa”. Aquest mite venia a dir que una part important de l'abstenció dels barris treballadors provinents de la immigració espanyola era unionista. Les dades demostren que amb un creixement de la participació rècord on més creix l'independentisme d'esquerres és precisament en aquests barris, on ERC ha obtingut uns resultats històrics, passant a ser-hi la primera força d'esquerres. Cada vegada més votants d'aquests barris treballadors han vist que la única opció de futur per a ells, per als seus fills i per als seus avis és apostar per la República.

Catalunya representa el 16% de la població de l'estat, paga el 24% dels impostos i rep el 10% de la despesa pública. Els catalans no necessiten menys la sanitat o l'educació que els ciutadans de qualsevol comunitat autònoma espanyola. Les retallades en educació, les llistes d'espera a la sanitat pública i els endarreriments dels ajuts econòmics a les persones dependents són una conseqüència directa d'aquest tracte injust que avalen els partits que han donat suport a l'aplicació del 155 (Ciutadans, PSC i PP). La República és la oportunitat per acabar amb un tracte econòmic injust que perjudica sobretot a la classe treballadora. No és casualitat que Ciutadans hagi guanyat als barris amb més poder adquisitiu de Barcelona, on tradicionalment guanyava el PP.

Aquests partits tenen por a perdre els privilegis dels que han gaudit fins ara: col·locació de polítics en empreses que viuen de les necessitats més bàsiques dels ciutadans com l'electricitat, que a Espanya es paga a un dels preus més alts d'Europa. Recorda-ho quan arribi la propera factura.

Publicat al Cap de Creus