La casa d'estiueig d'en Josep Puig i Cadafalch a Argentona està situada en una illa limitada pels carrers Torras i Bages, Dolors Monserdà i la plaça de Vendre.

És la casa on l'arquitecte havia estiuejat des de ben jove. No es tracta d'una casa de nova planta, sinó de l'aprofitament de tres antics habitatges que el mateix arquitecte va ampliar i unir per convertir-los en un únic casal. La família Puig era propietària de la casa número 7 del carrer Dolors Monserdà, que correspon al cós del mig. L'arquitecte, a finals del segle XIX, va comprar les dues cases veïnes per ampliar la residència d'estiueig.

Per convertir-les en una veritable casa modernista va obrir parets mitgeres per comunicar les tres cases i va construir un petit cos a ponent i una galeria al sud que es va convertir en l'entrada a la casa. També va incorporar-hi merlets, escultures, i pintures d'estil modernista.

La casa té planta irregular perquè s'adapta a l'orografia i al traçat dels carrers laterals. Puig i Cadafalch aprofita la situació en un punt prominent per donar-li una escenogràfica medievalitzant. La façana principal, a la banda del pati, presenta elements arquitectònics modernistes. Les façanes posteriors, que donen als carrers Dolors Monserdà i Torras i Bages conserven finestrals gòtics. D'altres obertures del moment de la reforma es van tancar amb imponents reixes treballades que recorden la imatgeria de reixes medievals.

El procés de reforma i embelliment s'engegà l'any 1897, amb la construcció d'una galeria avançada a l'interior del pati, que esdevindria l'entrada principal (aquest projecte també el signà Antoni Gallissà), i no s'acabaria fins al 1905, any oficial de la inauguració de l'immoble.

El porxo, format per una pèrgola de fusta, té a la cantonada una glorieta hexagonal rematada amb una cúpula piramidal. Una barana de gelosia envolta la tribuna. El ràfec de gran voladís és coronat amb merlets d'obra vista amb un gran pinacle a la cantonada. Aquests elements arquitectònics donen un caire feudal a la casa. L'arquitecte va dosificar la llum de l'habitatge utilitzant galeries interiors i exteriors que donen llum indirecta a les estances, i crea així una atmosfera intimista amb racons foscos. L'interior de la casa conté diversos nivells i espais irregulars, que esdevenen un fet repetitiu.

Les reixes, les garlanes amb motius florals que decoren els finestrals, les columnes jòniques i els arcs conopials dentats que separen els diferents salons en substitució dels envans, la ceràmica vidriada en els arrambadors i els entramats de fusta o columnes de marbre en lloc de les velles parets formen part del gust pel detallisme i la riquesa en l'acumulació del decorat en general.

L'interior conserva un gust entre ingenu i rural, amb simples bigues de fusta pintades de colors clars i materials populars que conjumina amb guixos d'escultures ornamentals que Eusebi Arnau havia concebut per a altres obres de Puig i Cadafalch.

La casa respon al seu període més modernista amb un acurat tractament de les arts aplicades i decoratives.

L'acabament de les obres de reforma de la casa l'any 1905 va ser festejat per nombroses personalitats del món polític i cultural de Catalunya; així ens ho recorda un mural de rajoles que podem veure al pati.