Argentona.cat - AJUNTAMENT D'ARGENTONA

L'Ajuntament a les xarxes socials
Facebook Twitter Flickr Youtube
Pāgines
Histōria

El poble d’Argentona intervingué activament en la resistčncia contra el feudalisme, fins que el 1660 aconseguí la renúncia definitiva de Frederic Des Bosc sobre els seus drets.

Església Sant Juliā

La presčncia humana en terres d’Argentona es remunta a l’edat del ferro. La troballa de tres urnes cinerāries hi donen testimoni.

De l’čpoca ibera s’han localitzat múltiples vestigis, cosa que fa creure que el terme estava forįa poblat. El més destacat que es coneix de la prehistōria argentonina és el jaciment arqueolōgic anomenat Ca L´Estrada.

Durant l’čpoca romana, la vall d’Argentona va ser intensament ocupada grācies a les seves possibilitats agrícoles. Es coneixen fins a 32 jaciments amb restes d’aquesta čpoca. Tot i aixō, el document més antic en quč s’esmenta el nom d’Argentona és un diploma del rei Lluís el Balb, de l’any 873, que fa referčncia a l’església de Sant Martí.

Segons un testament sacramental del 1061 es demostra la presčncia d’una altra església, la de Sant Juliā. En aquesta čpoca la poblaciķ es troba sota els dominis del castell de Sant Vicenį (conegut actualment com a Burriac). Controlaven el castell els Sant Vicenį, per passar a control dels Des Bosc a partir del 1352.

Font Sant Domingo

Durant el segle XVI se substitueix lesglésia parroquial de Sant Juliā per l’edifici actual d’estil gōtic tardā (restaurat el 1897 per Puig i Cadafalch, afegint nou gārgoles gōtiques).

Durant el segle XIX, els fets histōrics més importants per a Argentona sķn la guerra del Francčs, el seu suport als absolutistes i al carlisme. Un aspecte cabdal en la configuraciķ de la vila es produí l’any 1840, quan després de diverses vicissituds perdé una part del terme municipal, la seva franja costanera, en benefici de Matarķ i a canvi d’uns terrenys de muntanya de menor vālua. En aquesta čpoca la vila disposava de cinc molins de blat, tres fābriques de filats i trenta telers de teixir cotķ, hi havia artesans de la fusta, el ferro, paletes, barbers, espardenyers, fabricants de rajoles i algunes destil•leries de licors.

Museu del Cāntir

Aigua i cāntirs

Durant la segona meitat del segle XIX, grācies al descobriment de les nombroses aigües de fonts minerals i medicinals, explotades per balnearis, com el Prats (actualment conegut com a Font Picant) que de seguida donaren renom a la poblaciķ, les perspectives econōmiques van canviar i va esdevenir centre d’estiueig de la burgesia barcelonina.


Argentona té una identitat molt marcada pels cāntirs i l’aigua. Des de mitjans del segle XVII, es beneeixen les aigües de la font pública de Sant Domingo en honor de Sant Domčnec de Guzmán, per un antic vot de poble en čpoca d’epidčmia. Des de l’any 1951 aquesta diada se celebra com a Festa del Cāntir, la Festa Major d’Argentona. L’any 1975 s’obre a Argentona el primer museu monogrāfic sobre cāntirs.

En l’actualitat, Argentona s’ha anat industrialitzant, amb importants empreses nacionals i multinacionals que s’han implantat a la vila.

T'ha estat útil aquesta informaciķ?  Sí  No
AJUNTAMENT D'ARGENTONA Š 2014