Història
 
Comparteix al FacebookCompartir a Twitter

església història argentona

El poble d’Argentona intervingué activament en la resistència contra el feudalisme, fins que el 1660 aconseguí la renúncia definitiva de Frederic Des Bosc sobre els seus drets.

La presència humana en terres d’Argentona es remunta a l’edat del ferro. La troballa de tres urnes cineràries hi donen testimoni.

Font Sant Domingo

De l’època ibera s’han localitzat múltiples vestigis, cosa que fa creure que el terme estava força poblat. El més destacat que es coneix de la prehistòria argentonina és el jaciment arqueològic anomenat Ca L'Estrada.

Durant l’època romana, la vall d’Argentona va ser intensament ocupada a causa de les seves possibilitats agrícoles. Es coneixen fins a 32 jaciments amb restes d’aquesta època. Tot i això, el document més antic en què s’esmenta el nom d’Argentona és un diploma del rei Lluís el Balb, de l’any 873, que fa referència a l’església de Sant Martí.

Segons un testament sacramental del 1061 es demostra la presència d’una altra església, la de Sant Julià. En aquesta època la població es troba sota els dominis del castell de Sant Vicenç (conegut actualment com a Burriac). Controlaven el castell els Sant Vicenç, per passar a control dels Des Bosc a partir del 1352.

Durant el segle XVI se substitueix lesglésia parroquial de Sant Julià per l’edifici actual d’estil gòtic tardà (restaurat el 1897 per Puig i Cadafalch, afegint nou gàrgoles gòtiques).

Durant el segle XIX, els fets històrics més importants per a Argentona són la guerra del Francès, el seu suport als absolutistes i al carlisme. Un aspecte cabdal en la configuració de la vila es produí l’any 1840, quan després de diverses vicissituds perdé una part del terme municipal, la seva franja costanera, en benefici de Mataró i a canvi d’uns terrenys de muntanya de menor vàlua. En aquesta època la vila disposava de cinc molins de blat, tres fàbriques de filats i trenta telers de teixir cotó, hi havia artesans de la fusta, el ferro, paletes, barbers, espardenyers, fabricants de rajoles i algunes destil•leries de licors.

Aigua i càntirs

Museu del Càntir

Durant la segona meitat del segle XIX, gràcies al descobriment de les nombroses aigües de fonts minerals i medicinals, explotades per balnearis, com el Prats (actualment conegut com a Font Picant) que de seguida donaren renom a la població, les perspectives econòmiques van canviar i va esdevenir centre d’estiueig de la burgesia barcelonina.


Argentona té una identitat molt marcada pels càntirs i l’aigua. Des de mitjans del segle XVII, es beneeixen les aigües de la font pública de Sant Domingo en honor de Sant Domènec de Guzmán, per un antic vot de poble en època d’epidèmia. Des de l’any 1951 aquesta diada se celebra com a Festa del Càntir, la Festa Major d’Argentona. L’any 1975 s’obre a Argentona el primer museu monogràfic sobre càntirs.

En l’actualitat, Argentona s’ha anat industrialitzant, amb importants empreses nacionals i multinacionals que s’han implantat a la vila.

* Informació actualitzada el 02/01/2018.

T'ha estat útil aquesta informació?  Sí  No
 
^



AJUNTAMENT D'ARGENTONA

c/ Gran, 59
08310 Argentona
Tel 937 974 900 - Fax 937 970 800