Un equip d'arqueòlegs ha estat treballant a les darreres setmanes a una zona propera a la plaça de l'església d'Argentona on s'ha descobert l'estructura on es va fondre la popular campana juliana.

Es tracta d'una estructura de base circular, amb un diàmetre d'uns 1,20 metres, feta de maons refractaris i argil.la i que es troba en molt bon estat de conservació. L'equip d'excavació l'ha extreta de la zona per tal de reconstruir-la. L'objectiu de l’àrea de Patrimoni de l'Ajuntament d'Argentona és exposar-la en els propers mesos per tal que la ciutadania la pugui visitar i conèixer molts més detalls, acompanyant la peça d'una reproducció de la campana original.

Dins el rebliment que recobria aquest nucli o “mascle” on es va dissenyar la campana, s'han trobat un  gran nombre de fragments del motlle exterior de la campana. Així, s'ha recuperat gran part del fris superior de la campana, que presenta una decoració de volutes, palmetes i representacions de gotims de raïm.

La campana juliana de l'església parroquial data de l'any 1690 i va ser obra del mestre campaner barceloní Joan Andreu.  El 10 de setembre d'aquell mateix any va ser col·locada a la cara de migdia del campanar de l'església de Sant Julià. La campana va ser arrencada del cloquer de la parròquia i llençada daltabaix al 1936 amb l'inici de la Guerra Civil espanyola.

L'arqueòleg Cesc Busquets subratlla que “aquesta campana és un element molt important de la història local d'Argentona, ja que llegendes com les de les bruixes de Burriac o la dels repicatruges, s'expliquen a través de l'església i la juliana, la seva campana més emblemàtica”.

Els fonedors de campanes feien el seu treball de manera itinerant, desplaçant-se fins a la vila on se'ls hi feia l'encàrrec, i fonent, a prop del campanar, la peça sol·licitada. La construcció d'una campana és un procés únic, molt especialitzat i artesanal, ja que cal construir un motlle nou per a cada peça, que determina les seves característiques acústiques i decoratives. Una vegada finalitzat el treball, s'enterrava el nucli on s'havia construït i amb ell també el procès i tècniques de fabricació que els mestres campaners preservaven amb molta cura.

Una de les grates sorpreses amb què s'ha trobat l'equip tècnic encarregat de l'excavació ha estat el gran nombre de troballes que s'han localitzat en molts pocs metres de terreny, conjuntament amb aquesta estructura de la juliana, i que confirmen aquesta zona propera a l'església com a clar epicentre de l'activitat d'Argentona durant molts segles.

S'han documentat diverses estructures d’època romana, amb dues sitges i un motlle per a llànties dels segles I-II dC, així com espais per a l'emmagatzematge d'aliments del segle X-XI, restes d'una necròpolis altmedieval, i s'han identificat també el que podrien haver estat els murs de la fortificació de l'església parroquial a finals de la Guerra Civil Catalana (1462-1472), i els de l'antiga seu del Capítol de la Universitat d'Argentona.