Un recorregut visual per l'obra d'una artista que sap capturar l’ànima a través de la seva pintura, on la sensibilitat i l'expressivitat prenen protagonisme.

A l'acte inaugural comptarem amb la presència del poeta i lingüista Carles Duarte, que ens delectarà amb una lectura de poemes.

                                              
"Hi ha pintors que expressen , a voltes amb gran habilitat i realitat, tan sols allò que veuen els seus ulls. Les seves obres son en conseqüència intranscendents.  Altres, als que haurem de considerar artistes, seran aquells que comuniquen amb les seves obres, les emocions personals més pures i intenses, i ho fan mitjançant la plasmació de l'evidència del seu “jo” interior. Així, aconsegueixen obres que malgrat que a vegades semblin innòcues, acaben sempre aportant satisfacció i serenitat a l'esperit de qui les fa i de qui les rep.
Elvira Fustero és una artista  de les de veritat, que practica una abstracció fàcilment qualificable com a lírica, en la que no pretén sorprendre a l'espectador amb falsos trucs d'encanteri. És així ja que al meu entendre, Fustero pinta per a ella i només per a ella, això sí, deixa que l'espectador s'hi acosti , i si vol, penetri en les seves masses pictòriques perfectament estructurades que a vegades semblen desgavellades pel vent dels Monegros, la seva terra nadiua, que roman en els seus records interiors que son quasi sempre els que generen la creació en els artistes.
Amb un ventall curt de color, molt recolzada en el blanc, el negre i tota l'amplitud de grisos, Elvira Fustero confegeix la seva simfonia pictòrica en la que expressa amb plenitud allò que és més difícil d'expressar, els paisatges interiors, que son sempre els únics i veritables paisatges de l'ànima".

Pere Pascual. Crític d'art.
El Maresme, maig de 2025