Moltes paraules han degenerat tant que ja no sabem què volen dir. Ara mateix, hi ha dos bàndols enfrontats que tenen com a argument principal –i se'l tiren en cara- la paraula democràcia. És tan absurd com ridícul, però aquesta és la realitat: cadascú entén el que vol entendre, encara que els seus significats siguin antagònics, i per això, probablement, el món va com va.

Amb la força i el poder també hi ha confusions, sobretot perquè els dos conceptes se solen fer servir com a sinònims. I no: res més lluny de la realitat, tal com ho demostren els esdeveniments més recents.

Tant si es tracta d'empènyer una furgoneta espatllada com si és fent un torcebraç a algú, tota força necessita una altra força en sentit contrari, alguna cosa que ofereixi resistència, mentre que al poder no li cal cap oposició per mostrar-se: en té prou amb si mateix.

L'Estat espanyol té la força, ho sabíem des del primer minut i ho hem patit des de fa segles, però nosaltres, els dos milions llargs de persones que enmig de tota mena d'entrebancs vàrem prendre els carrers l'1-O, tenim el poder. I el mantindrem mentre anem fent la nostra, mentre desconeguem l'existència d'un oponent que només sap utilitzar la força, mentre en passem olímpicament.

NOMÉS DEPÈN DE NOSALTRES SER LLIURES

És clar que resulta molt complicat tenir-ho clar mentre un robocop t'estomaca, és gairebé impossible no respondre en calent a l'agressió física o moral, però cal que la força que interiorment ens empeny a tornarnos-hi sigui contrarestada per la força superior d'aquesta convicció. Aquesta és la font del nostre poder, contra el qual no hi ha garrotades que valguin.

El poder i els carrers seran sempre nostres si ens resistim a l'atac, si ens neguem al joc estèril de “l'ull per ull i dent per dent” de la llei del Talió que encara tenim ficada al cap des del fons dels segles, si ens atrevim a anar un pas més enllà.

Si la filosofia serveix d'alguna cosa, ara és el moment de portar-la a la pràctica. Per demostrar que la nostra presència d’ànim, col·lectiva, alegre i pacífica, és imbatible. Per comprovar que només depèn de nosaltres ser lliures.

Perquè estem triant viure en lloc de morir.

Publicat al Cap de Creus