Llum verda de la CUP als pressupostos. El procés respira alleujat. És l'hora (l'any) de la veritat. Ara sí, sense excuses, caminem cap al referèndum imminent.

Aquest pressupost no és de la CUP, sinó més aviat al contrari. És un pressupost que, amb algunes petites millores en aspectes socials, no s'han atrevit a tocar aspectes claus com la fiscalitat. Podem celebrar, això sí, que entre la lluita sindical i la negociació de la CUP, s'han aconseguit desfer algunes de les mesures que els últims anys han deixat l'escola pública sota mínims.

A aquests comptes, la CUP no hi aporta tot el seu suport, només els vots necessaris perquè s'aprovin: són l'eina que ens ha de portar al referèndum. A la ruptura democràtica. A l'escenari esperançador de construir un estat que ha de ser necessàriament millor.

Cal no oblidar allò que Carles Puigdemont ens recordava poc després de ser investit: el pacte d'investidura no obligava la CUP a aprovar cap pressupost, sinó a ser el soci preferent per a una legislatura excepcional que té com a objectiu assegurar les bases d'un nou estat. Malgrat aquest gir mediàtic, la CUP ha cregut que som en un moment transcendental i cal assegurar que aquest 2017 es farà la feina prevista. No és un pressupost d'esquerres, però és el pressupost del govern que s'ha compromès a fer una transició nacional en aquest tros de país. Fem-ho.

Probablement la tensió amb l'estat es faci més incòmode. No per la determinació democràtica del poble català, sinó per les reticències antidemocràtiques d'un estat amb reminiscències del seu passat imperialista. Tota l'artilleria mediàtica i jurídica ens caurà a sobre, i cal ser-ne conscients.

Però ningú va dir que fos fàcil. Estem lluitant per ser un poble lliure i guanyar valdrà la pena. Més enllà de pressupostos i parlaments, no hem de perdre mai de vista els carrers. Allà és on s'ha d'empènyer i allà és on guanyarem.

Publicat al Cap de Creus.