Des del govern, hem obert el debat sobre el monument a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. Malgrat que molta gent no el creu necessari, creiem que és oportú i és imprescindible.

Sovint a Argentona i a la majoria de col·lectius, ens passa que anem absorbint les imatges del passat de tal manera que ens queden fixades com a símbols de normalitat, en aquests casos cal, de tant en tant, fer una sacsejada per no caure en el parany de l'immobilisme, amb el benentès que tot és millorable. I l'actual monument de record a les víctimes d'aquella guerra i les represàlies posteriors, pot ser millorable, per estètica però sobretot per dignitat.

Argentona té en aquest sentit un element diferenciador respecte a la majoria de municipis amb monuments en record de les víctimes de la Guerra Civil, i és que molt als inicis de l'actual etapa democràtica, ja es va modificar el monument «a los caidos por Dios i por la patria» en un monument dedicat a totes les víctimes de la Guerra Civil i el Franquisme, superant d'aquesta manera el frontisme de bàndols a la vila. Aquesta iniciativa que té per si sola un valor històric, moral i polític, ha de perdurar en la memòria col·lectiva, cosa que en l'actualitat no passa, quaranta anys després d'aquell esdeveniment, encara s'ha d'anar explicant de forma oral o acudint als arxius, per això és important que en el debat sobre el futur monument d'homenatge als que perderen la seva vida en la Guerra Civil i posteriorment en les represàlies del franquisme, també hi quedi fixat de forma permanent.

En tot cas el debat no ha de ser monument si o no, sinó com honorem amb la major dignitat possible totes aquelles persones que van perdre la vida o que van haver de marxar en llargs exilis o van ser represaliats, i també a les persones i col·lectius que van fer possible, simbòlicament, la reconciliació dels bàndols enfrontats.

Publicat al Cap de Creus