Amb una fe digna de millor causa, l'estat espanyol pretén afrontar el procés d'alliberament nacional català fent que els seus tribunals treballin a tota pastilla. A hores d'ara, més d'un terç dels nostres ajuntaments han rebut citacions judicials (per penjar i despenjar banderes, per donar suport a la declaració del Parlament, per pagar la quota a l'AMI, per manifestar que la monarquia és una filfa, pel que convingui) i sembla que no s'aturaran fins que no ens empaperin a tots.

Mentrestant, empantanegat entre la postautonomia i la preindependència, el país està a l'espera de comprovar si els nostres polítics van de debò o només ho fan veure, si desobeiran les ordres del govern més dèbil, més desacreditat i més disfuncional de la recent història espanyola, o si els seguiran marejant amb argúcies legals, canvis de noms i altres trucs de prestidigitació dilatòria.

Però tots sabem que és a punt d'arribar el dia que caldrà desobeir francament, l'hora de dir sense manies que ja no depenem de ningú i que, en conseqüència, ni acceptem les seves ordres ni ens afecten les seves amenaces. És el que va fer la Montse Venturós, alcaldessa de Berga, en negarse a declarar al jutge per quina raó no havia despenjat l'estelada del seu ajuntament. Però sí que ho va dir a la gent congregada davant dels jutjats: «Per obeir el mandat popular, per omplir de contingut les nostres paraules». A Argentona també hem rebut una citació, en aquest cas pel 9-N, però el motiu és el de menys. L’únic que ens importa és el compromís que hem adquirit amb la nostra gent, la que ens ha empès fins a l'ajuntament i la que empeny, en silenci, el procés inexorable cap a la independència.

Perquè el truc real, aquell que mai no falla, es produeix quan tothom es manté unit en un mateix propòsit: només llavors, junts i juntes, és quan esdevenim imparables.

Publicat al Cap de Creus