Des del ja llunyà 2008 que Catalunya camina sense pressa però també sense aturador cap a la seva plena sobirania nacional: la independència. Allò a que tot poble, tota nació, aspira a assolir en un moment o altre de la seva història i que, difícilment un cop assolida, hi renunciarà.

Estem en una cruïlla important, allò que sovint s'anomena el pas del Rubicó. El Rubicó és aquell riu d'Itàlia que els exèrcits romans a l'antiguitat creuaven per atacar altres pobles i que era necessària l'autorització del Senat per creuar-la. Aquí i ara la cosa va també de creuar el Rubicó, però no necessitem cap autorització ni del Senat ni del Constitucional ni de ningú. Depèn només de nosaltres mateixos creuar el Rubicó.

Fer-ho ara suposarà guanyar tot pel qual hem lluitat, no fer-ho serà una reculada de molts anys. La victò- ria ara ens ho donarà tot, una societat per construir, la que volem: més justa, més equitativa, més social. No fer-ho suposaria patir el jou d'Espanya i les velles i cansades històries de sempre, del Constitucional passant el ribot, de les burles dels governants espanyols, de la no inversió en rodalies i en tot plegat, de no solucionar els problemes i reptes que tenim com a poble. La única manera de deixar enrere tot això és clara: fer-ho nosaltres sols.

Massa temps portem esperant aquest moment i la història la fem els pobles. Creuem el Rubicó, fem-ho plegats i amb convicció. Ara és l'hora!

Publicat al Cap de Reus