Ara fa uns dies, Espanya i el Marroc van assassinar gairebé una quarantena de persones a la tanca de Melilla. Les imatges parlen per si soles i no cal afegir-hi res. El
que sí que cal dir, i ben fort, és que no podem tolerar aquestes situacions. Perquè no va ser un fet aïllat. És sistemàtic. El racisme i la violència institucionals actuen com una màquina de matar a la frontera sud d'Espanya i de la UE. Les polítiques migratòries europees castiguen i deshumanitzen tot aquell que difereix dels trets occidentals hegemònics.

La llengua, aquí, és molt important: el poder fa servir paraules com “assaltants violents”, “sense papers”, “immigrants il·legals” per treure la humanitat d'unes persones que fugen de la misèria i de la guerra i ens les presenten com una “nosa” que cal eliminar. No ho podem permetre. No podem deixar que a nosaltres ens manipulin ni, sobretot, que a elles les assassinin amb total impunitat.

El president espanyol parla de màfies. Són un problema? Evidentment. Però amb màfies o sense la gestió fronterera recau solament en el seu govern i el marroquí, i desviar-ne l'atenció, a banda d'ineficaç, és un insult i una falta de respecte encara més gran envers les persones a qui han segat la vida a la tanca de Melilla.

L'aliança espanyola amb el Marroc se salda amb vides. Primer, amb l'abandonament del Sàhara al març. Ara, amb la connivència absoluta amb la brutalitat policial.

No podem mirar cap a una altra banda. Si bé rebem amb els braços oberts els qui arriben de la frontera nord, també ho hem de fer amb qui arriba pel sud. Hem de continuar lluitant per les vides de totes les persones, sobretot les més vulnerabilitzades. La nostra terra ha de ser d'acollida, sí. Però per a tothom.

Per això, des del govern d'Unitat · Argentona per la República hem volgut denunciar aquests fets intolerables amb un comunicat de rebuig i una moció al ple municipal. 

Article publicat al Cap de Creus