Fa tres anys d'aquell històric 1 d'octubre en el qual més de 2 milions de persones vam exercir el dret a vot en un referèndum que no oblidarem mai. Sabem que la participació en aquella votació va ser del 43% i que un 90% ho vam fer a favor del sí a la independència, però el que no sabem és quin hauria estat el resultat si no hagués aparegut la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per impedir, a cops de porra, que votéssim amb garanties.
En aquell referèndum, l'Estat espanyol, amb la connivència del Rei d'Espanya, va cometre greus delictes contra la salut pública, utilitzant la violència desproporcionada i injustificada contra una població pacífica, determinada i democràtica. Això en un país normal hauria suposat, com a mínim, la destitució del govern, en un país normal se'ls hauria jutjat i condemnat, en un país normal faria temps que s'hauria abolit aquesta monarquia espanyola corrupta i anacrònica.
L'1 d'octubre del 2017 va ser el dia que més a prop vam estar d'exercir el dret a l'autodeterminació però no ens ha portat allà on volíem. Al contrari, l'Estat espanyol continua utilitzant els poders policials i judicials contra la ciutadania per motius ideològics, contra els alcaldes i alcaldesses que van permetre que aquell 1 d'octubre s'exercís la democràcia, contra els i les representants de les institucions atalanes i entitats sobiranistes que continuen a la presó o a l'exili, i ara de nou contra el president de la Generalitat de Catalunya inhabilitat per penjar una pancarta. La mateixa pancarta que hi ha penjada als balcons de tants ajuntaments del país, també del nostre. 
A Argentona també viurem de prop aquesta persecució judicial, el que era llavors l'alcalde d'Argentona, l'Eudald Calvo, serà jutjat aviat per un presumpte delicte de desobediència. Allà hi serem, reclamant els nostres drets a pensar i viure com un poble lliure. 

Article publicat al Cap de Creus