Tots el coneixem: és aquell parent, amic o conegut que diu allò que no vol sentir ningú, el qui posa el dit a la nafra, el qui trenca una harmonia que només és aparent perquè sol estar fonamentada en el silenci. Se'l qualifica d'esgarriacries, o sigui, aquell que es complau a tocar allò que no sona. Per a molta gent, la CUP és aquest personatge que aixafa la guitarra, que trasbalsa, que posa en evidència que les coses no van tan bé com se sol dir. Tan tranquils que estàvem i...

Ara, als de la CUP se'ns ha acudit que potser el monument a Colom de Barcelona no fa tant goig com sembla, que caldria repensar-lo. Ningú no parla seriosament de fotre'l enlaire, sinó d'estimular un debat que és a l'arrel d'un dels maldecaps més grans de la confortable Europa, el que ens provoquen les imatges del munt de persones que fugen de casa seva perquè allà només els espera la mort, i truquen a la nostra porta.

Un dia, l'home blanc va decidir expandir-se, va recórrer els cinc continents per fer-se'ls seus i ara en recull les conseqüències. Qui pot defensar honestament que la colonització, o sigui, la imposició per la força de les armes d'una forma explotadora d'entendre el món, va ser el millor que els podia passar a les civilitzacions colonitzades? I quin símbol expressa millor la colonització que la immensa columna que presideix l'estàtua de Cristòfol Colom?

El de menys és si el navegant multi pàtries era un bon paio o no; el que cal és estimular la reflexió sobre el que ara ja sabem del cert: que l'acció dels colonitzadors, tant els dels segles passats com els actuals, ha devastat el món. Ho va deixar escrit Davidson Budhoo, un antic economista de l'FMI, quan va dimitir del seu càrrec el 1988: «He fet el primer gran pas cap a un lloc on espero, algun dia, poder-me rentar les mans de la sang de milions de persones (...) N'hi ha tanta que flueix en rius: també es resseca i s'endureix sobre la meva pell; de vegades tinc la sensació que no hi ha prou sabó al món que em pugui netejar de les coses que vaig fer en nom de l'FMI».

Publicat al Cap de Creus