Josep Puig i Cadafalch fou president de la Mancomunitat de Catalunya a partir de 1917, quan succeí en el càrrec Enric Prat de la Riba, i fins que s'exilià a conseqüència del cop d'estat de Primo de Rivera, el 1923.
Per més que la seva tasca fos important com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona o com a diputat, a Catalunya i a Madrid, la seva acció com a president de Catalunya tingué una importància extraordinària, en recollir el testimoni de Prat de la Riba, de qui sempre es declarà devot i seguidor, i potenciar la Mancomunitat fins al límit del que fou possible.
Els seus escrits polítics, que constitueixen el tema central i la finalitat d'aquest llibre, són tant o més desconeguts que la seva tasca en aquest àmbit.
La llengua catalana, Catalunya com a nació, la visió cosmopolita del país i de la seva capital, l'educació i la responsabilitat social davant de l'anarquia, les relacions amb l'Estat espanyol, el dèficit fiscal i la capitalitat de Barcelona seran, entre d'altres, uns temes recurrents.
La seva defensa de l'obra de la Mancomunitat, davant de la campanya de desprestigi muntada a partir del cop d'estat de Primo de Rivera, és de lectura imprescindible.
Es pot dir que el pensament de Puig i Cadafalch i la forma d'entendre el servei a la seva pàtria catalana es reflecteixen amb claredat en el centenar llarg d'articles recollits en aquesta obra.