Agnès Varda (Brussel·les, 1928 - París, 2019) va ser una de les poques dones directores de la seva generació. Precursora dins del moviment cinematogràfic de la Nouvelle Vague, Varda va trencar normes i clixés i sempre va voler renovar-se. Va filmar més de quaranta pel·lícules, entre llargmetratges i curtmetratges i entre la ficció i el documental, i va treballar tant en el cinema analògic com en el digital.

Cléo de 5 à 7

Cléo, una cantant jove, espera els resultats d'unes anàlisi mèdiques. Sospita que té un càncer.

Des de la superstició fins a la por, del carrer de Rivoli al Café du Dôme, Cléo viu noranta minuts –la durada exacta del film– ben complicats.

Dins aquest període mecànic, Cléo experimenta la durada subjectiva del temps: es fa llarg o s'atura. Al final, arran de la trobada amb un soldat destinat a Algèria, s'adona que, per afrontar la realitat, s'ha de treure les ulleres de l'egoisme i la insatisfacció i ha de trobar interès en els altres i obrir-se a la vida.