La bessona solitària és una novel·la de ficció basada en una vivència real. La descoberta d'haver perdut un germà bessó durant la gestació va actuar com a detonant per escriure aquesta història que s'apropa a la síndrome del bessó evanescent.

Com expressa l'autora, "Vaig triar set moments de la vida de la protagonista que em permetien abordar diferents temes com l'amistat, l'amor, la maternitat, la infidelitat, la malaltia, la mort o el dol. Al llarg de tota la novel·la la protagonista viu en silenci una tristesa que se li arrapa al cos i que només s'esvaeix en el món oníric on troba la pau i el consol de la mà de la seva bessona.
Amb l´ús de l'escriptura com a eina lúdica he aconseguit donar un lloc i una veu al meu bessó, i entendre una mica més la meva vida.
M'agradaria que el lector passegés per la novel·la de la mà de la Martina com qui deambula per un bosc desconegut amb la mirada encuriosida, però sense cercar res en concret."