«La última vez que vi a Miguel Desvern o Deverne fue también la última que lo vio su mujer, Luisa, lo cual no dejó de ser extraño y quizá injusto, ya que ella era eso, su mujer, y yo era en cambio una desconocida...»

Així comença Los enamoramientos, la novel•la de Javier Marías, consagrat com un dels millors novel•listes contemporanis. Maria Dolz, la narradora i protagonista, només va saber el seu nom «cuando apareció su foto en el periódico, apuñalado y medio descamisado y a punto de convertirse en un muerto: lo último de lo que se debió de dar cuenta fue de que lo acuchillaban por confusión y sin causa».

Amb una prosa profunda i captivadora, aquesta novel•la reflexiona sobre l'estat d'enamorament, considerat gairebé universalment com una cosa positiva i fins i tot redemptor de vegades, tant que sembla justificar quasi totes les coses: les accions nobles i desinteressades, però també els majors excessos i vileses .

Los enamoramientos és també un llibre sobre la impunitat i sobre l'horrible força dels fets; sobre la inconveniència que els morts poguessin tornar, per molt que se'ls hagi plorat i que en aparença res es desitgés tant com el seu retorn, o almenys que seguissin vius; també sobre la impossibilitat de saber mai la veritat totalment, ni tan sols la del nostre pensament, oscil•lant i variable sempre.