SINESTESIA representa un món post-apocalíptic, on mitjançant la dansa experimental es forma un grup de supervivents que inicia un viatge cap a una zona segura. El HipHop, l'acrobàcia, i la dansa contemporània es fusionen per crear un llenguatge on allò humà i allò animal s'uneixen, convidant a l'espectador a un joc d'interferències sensorials. Sinestèsia  (del grec συν-, ‘junt’, y αἰσθησία, ‘sensació’) és la percepció conjunta o interferència de diferents tipus de sensacions i sentits en un mateix acte perceptiu.

Una vegada entès què  és la sinestèsia, és més senzill entendre el perquè d'aquest nom per un show performance de dansa-teatre. Amb aquest projecte hem creat una peça de dansa experimental que ens porta a través de les emocions i els sentits a una obra contemporània en un món postapocalíptic, Iron Skulls és una companyia de dansa experimental barcelonesa que neix al 2012 del grup Bboying (breakdance) anomenat Iron Skulls Crew. Formada per ballarins de diferents punts de la península, els definieix un estil personal i l'impuls d'investigar sobre els límits del moviment. Per això, els seus integrants s'exposen a diferents disciplines que van des de les arts marcials, la dansa contemporània o les danses urbanes, fins a la producció musical, el disseny o la moda, amb tot un ventall d'eines creatives i expressives que conformen un estil propi.

Interprèts de Iron Skulls: Facu Martin Luis Muñoz Adrian Vega Bene Carrat Moises “Moe” Diego Garrido Héctor Plaza “Buba”

2013

Premi del públic a la fira Internacional de dansa y teatre (Osca).

1r lloc en el Festival de dansa urbana y fusió de Barcelona H.O.P.

Premi del jurat al festival de dansa contemporània Estrenat (Barcelona)

2014

Premi en la millor companya emergent en la fira umoreazoka de leioa, (Bilbao)

Premi a la millor coreografía de hip hop en el certamen coreogràfic Burgos New York (Burgos)

Premi del públic certamen 10 sentits (Valencia)

“... l'obra destaca per un marcat to tèrbol i per la tensió dramàtica amb la qual està construïda. I podríem que dir que és de hip-hop, efectivament. Però sobretot es tracta d'una construcció a través del llenguatge del cos. “  Jordi Sora.