A més de la seva funció acústica per advertir i informar a la ciutadania, l'ús de les campanes també té associat una simbologia relacionada amb la voluntat d'allunyar de la població els mals esperits, tempestes i d'altres situacions adverses.

La construcció d'una campana era un treball molt laboriós i estava realitzat per precisos artesans que utilitzaven tècniques molt particulars, secretes, i que traspassaven el seu coneixement de manera oral a les següents generacions. Com es construïa una campana en el passat?

1. Traçat de les Plantilles o Costelles

El fonedor dibuixava, després de complicats càlculs, el perfil de la futura campana, atenent la nota sonora desitjada, el pes previst, així com l'acord amb les notes de les altres campanes del campanar. Aquests perfils es retallaven en unes plantilles de fusta, úniques per a cada campana.

2. Realització del Clot

De dimensions suficientment grans com perquè els operaris poguessin treballar i instal.lar-hi el motlle

3. Realització del Nucli o Mascle

Sobre el fons del clot, es creava un nucli amb rajoles i teules trencades, recobert amb una pasta fina d'argila, palla i fems d'animal. Amb la plantilla rotatòria vertical, se li donava la forma que definia el perfil interior de la campana. Posteriorment, es coïa, fent una foguera al seu interior.

4. Realització de la falsa campana o camisa

Una vegada cuit el mascle, es cobria amb una capa de pasta barrejada d'argila i greix (oli, mantega, etc.), la qual, conformaria tant el gruix com el perfil i l'aspecte interior i exterior de la futura campana. Sobre aquesta capa i amb l'ajuda d'una segona plantilla rotatòria vertical, es creava la forma exterior de la futura campana. Tot seguit, se li fixaven els ornaments decoratius de la peça i que estaven fets de cera i resina.

5. Realització del motlle exterior o capa

Sobre la camisa o falsa campana, s'aplicava una barreja d'argila, vinagre i clares d'ous. Quan aquesta crosta s'assecava, es cobria amb una pasta refinada d'argila i palla, formant, així, la capa o motlle exterior. Després, es coïa la peça i s'aplicaven a la part superior els motlles de les anses, que s'havien preparat a banda. Per efecte de la calor, la falsa campana es fonia, deixant un buit entre el motlle interior i el motlle exterior, per on es feia passar el metall.

6. Realització del Fornal

Quan ja estava preparat el conjunt d'elements del motlle de la campana, es construïa el forn per a fondre el bronze. El bronze, amb un aliatge del 80 % de coure i un 20 % d'estany, s'escalfava al forn de reverber durant moltes hores, fins a aconseguir la seva completa fusió.

7. Realització de la colada

El motlle es cobria amb sorra humida i maçonada, s'omplia tot el clot. Així mateix, es preparaven les canals de conducció del metall líquid i les de l'evacuació dels gasos de la fosa, entre el fornal i el motlle. Seguidament, s'obria la canal del cresol del forn, facilitant l'entrada del metall, en estat líquid, fins a l'interior del motlle de la campana.

8. Extracció de la campana

Una vegada abocat el metall al motlle, el metall de la nova campana trigava  un parell de dies a solidificar-se. Després, es buidava la terra del clot, s'eliminava la capa d'argila, i es retirava la peça amb ajuda de corrioles i palanques. Es netejava i es comprovava que la fabricació i el so de la campana eren els correctes.

La campana normalment es beneïa al peu del campanar, en una llarga cerimònia, abans de ser elevada a la torre seguint cerimònies ben diverses depenent del territori. La correcta benedicció de la campana assegurava una bona protecció contra llamps, tempestes i enemics.