En el nostre civilitzat món, quan necessites diners vas al banc i demanes un crèdit. Si no te'l concedeixen te'n tornes cap a casa, capcot, pensant que les coses estan molt malament, que els temps han canviat, que el crèdit no flueix… Però potser avui no. Potser avui, quan et deneguin el crèdit no te n'aniràs cap a casa amb la cua entre les cames com un xaiet. Potser avui miraràs el director de l'oficina als ulls, posaràs les cartes sobre la taula i li diràs que avui ets tu qui té la paella pel mànec i que si no et dóna els diners penses emprendre mesures de força, mesures realment potents. Res violent, valgui'm déu, això no, però avui, si el senyor director no afluixa els quartos, iniciaràs una acció definitiva que convertirà la seva vida en una catàstrofe.

Si demanar un crèdit fa cinc o sis anys podia semblar bufar i fer ampolles, fer exactament el mateix l'any 2013 s'ha convertit en una tasca gairebé quixotesca (com la de l'hidalgo lluitant contra els molins de vent) condemnada indefectiblement al fracàs. D'això i de la persistent, enutjosa i cruel crisi en què estem tots ficats ens parla en Jordi Galceran a la seva última obra, El crèdit, amb l'humor àcid i terriblement lúcid a què ens té acostumats, i que tinc el plaer i l'honor de dirigir amb dos altres Jordis, autèntics "monstres" de l'escena del nostre país: Boixaderas i Bosch.

L'obra és una gran comèdia sobre l'economia, la crisi, la desesperació, la fragilitat de les relacions humanes i, també, encara que no ho sembli a primera vista, sobre les estranyes i insondables relacions de parella. El text comparteix amb la ja mítica "El mètode Grönholm" no poques coses: a més a més d'una radiografia contundent i precisa, a partir d'una anècdota senzilla i bastant surrealista, de les limitacions i de l'esclavatge del sistema capitalista, ens ofereix un duel interpretatiu de luxe i promet fer-nos passar una hora i mitja plena de rialles i àcides reflexions sobre la trista realitat que ens ha tocat de viure. Una obra tan necessària com balsàmica.

ENTRADES ANTICIPADES EXHAURIDES. NOMÉS A TAQUILLA UNA HORA ABANS DE L'ESPECTACLE. (Un màxim de 4 entrades per persona).

Autor:  Jordi Galceran
Direcció: Sergi Belbel
Intèrprets: Jordi Boixaderas i Jordi Bosch
Escenografia:  Max Glaenzel
Il•luminació:   Kiko Planas
So: Jordi Bonet
Ajudant de direcció: Antonio Calvo
Fotografia: David Ruano
Producció:  Bitò Produccions i Focus

• Vídeo

• TEATRAL.NET  

• RECOMANA.CAT  

• EL NÚVOL  

• “Sorprèn, atrapa, fa riure i aplaudir amb ganes.” El Punt / Avui. Jordi Bordes

• “Fenomenal i imparable. Cal veure'ls.” La Vanguardia. Joan-Anton Benach

• “Els gags de Jordi Boixaderas i Jordi Bosch tenen l’èxit garantit.” ARA. Santi Fondevila

• “Festival de la comèdia.” El Periódico. José Carlos Sorribes