Un any més, el dia 8 de març les dones de tot el món sortim al carrer per celebrar el Dia Internacional de les Dones. Aquesta commemoració centenària simbolitza la lluita històrica per la igualtat de gènere.

Perquè malauradament, a les nostres societats encara s'hi arrelen estructures i situacions que dificulten el ple desenvolupament de les dones: la desigualtat salarial, la menor presència en espais de poder, la segregació ocupacional, la manca de coresponsabilitat en les tasques de cura i de la llar, o la violència masclista, són evidències que hem de seguir treballant i sumant esforços per fer efectiva la igualtat de gènere.

Això ens obliga a pensar en la implicació de tota la societat –homes i dones- per tal de fer-nos partícips i protagonistes del trencament d'estereotips que ha de dur a un canvi d'actitud de la societat, el canvi de mentalitat col•lectiu imprescindible per avançar plegats en aquest gran repte col•lectiu.

També és moment de recordar les grans fites en la consecució dels drets civils, polítics i socials de les dones, moments clau com l'adquisició del dret al vot - important avenç del qual s'han complert 80 anys -, el dret a l'accés a l'educació superior, el dret a la lliure disposició dels propis béns, l'aprovació d'instruments legals més recents, com la Ley Orgánica para la Igualdad efectiva entre Mujeres y Hombres, la Ley Integral contra la Violencia de Género, o la Llei catalana del Dret de les Dones a eradicar la Violència Masclista.

Però al costat d'aquestes fites ara també cal alçar la veu i denunciar com, altres marcs legals referents al nostre país, queden afectats per tot tipus de reformes que desgraciadament no es situen en la lògica d' ampliar els drets de les dones o bé la igualtat efectiva amb els homes.  Aquí podem destacar la nova Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local, que amenaça clarament la funció que han desenvolupat els ajuntaments democràtics alhora de donar respostes a les necessitats dels ciutadans i ciutadanes des de la proximitat. Aquest és el cas de les polítiques i serveis municipals adreçats a la promoció de les dones o bé a l'atenció de les víctimes de violència masclista, la continuïtat dels quals queda compromesa i qüestionada. I el cas més actual i flagrant, sens dubte és la Reforma del Govern de l'Estat pel que fa a la Llei de Salut sexual i reproductiva vigent des del 2010, que suposa un atac directe a la llibertat de les dones i al dret a decidir sobre el seu propi cos.                                                                                                                                                                        

Per tot plegat, hem de recordar que garantir la igualtat d'oportunitats per totes les dones, és avançar cap a una societat més democràtica, és afavorir el benestar i el desenvolupament humà, és promoure un nou model social situant les persones en el centre de les estratègies i les actuacions. I aquesta ha de ser una de les finalitats del compromís global de les administracions locals sempre al costat de les dones i de les organitzacions que defensen i reivindiquen el seu reconeixement com a ciutadanes de ple dret.

Aquest és el gran repte que tenim al davant, i l'hem assolir amb la col•laboració i la complicitat de totes les institucions, agents socials i de les dones i els homes de la nostra Vila , perquè només així podrem fer-ho realitat.

L'Ajuntament d'Argentona mitjançant  l'impuls de les polítiques d'Igualtat  promou i   potencia una educació en els nens  i les  nenes  lliures d'actituds  estereotipades així com el foment de la coresponsabilitat i igualtat entre homes i dones,  visibilitzant els models de masculinitat i feminitat, les desigualtats de gènere  existents en el repartiment de les tasques domèstiques i de cura de les persones. Tasques aquestes necessàries i imprescindibles per a la reproducció humana i social que ha estat assumides per les dones de forma invisible durant tot el cicle de vida.

Les dificultats per harmonitzar la vida laboral, la personal i la familiar, és molt  present en la quotidianitat de moltes dones i, actualment amb la difícil cojuntura socioeconòmica  l'organització productiva demana disponibilitat absoluta, és un motiu  més  de l'augment de les desigualtats de gènere en el mercat laboral perquè el fet d'haver d'encaixar les diferents activitats, en temps i escenaris contraposats,  comporta que persisteixen i continuïn les desigualtats,  les quals s'han transformat però no han desaparegut.

Tant l'atur com la inactivitat afecten més a les dones existint una relació “ més feble” amb l'ocupació  per la temporalitat, la inestabilitat laboral i els contractes a temps parcial;  posant de manifest i,  fent visible la conciliació de la vida familiar i laboral en les dones, tot i que les conseqüències, no  tant amables, comportem menys possibilitats de promoció professional, baixos salaris,  pitjors condicions laborals i major precarietat laboral.

Tanmateix, la discriminació salarial   lligada al sou o al reconeixement professional,  s'ha agreujat amb la crisi, empitjorant les circumstàncies de les dones i  ocultant o submergint la seva posició en el mercat de treball. La bretxa salarial comporta que les dones hagin de treballar més dies per percebre el mateix salari i que tinguin més dificultats per accedir a nivells més elevats de la jerarquia laboral.

Per això, cal que dones i homes ens unim per anar  avançant de forma conjunta  cap a una societat més igualitària i més humana; capaç integrar en les seves polítiques i en les seves institucions el reconeixement i revisió del contracte social entre gèneres que inclogui el treball de  cura de les persones i  pugui afavorir  formes alternatives  que contemplin  els nous drets i deures de la ciutadania establint com a valors fonamentals la justícia social, l'equitat i la solidaritat.