Si ens basem en aquesta definició, ens hem de preguntar, si realment vivim en una societat socialment justa quan veiem:

Polarització en  l'accés a la sanitat segons la classe social, repercutint en la manca/disminució d'accés gratuït als recursos sanitaris bàsics. Introducció de taxes i  co-pagament en les receptes sanitàries. Disminució de plantilles, que es tradueix en: detriment de la qualitat de l'atenció pública, augment dels temps d'espera, hospitalitzacions més curtes, etc. Increment de la demanda de sanitat privada (privatització de la sanitat) i beneficis i privilegis de les assegurances privades dins de la sanitat pública.

Son exemples d'algunes actuacions del govern  que polaritzen la societat creant usuaris de sanitat de “primera”  i usuaris que utilitzen els serveis públics, generant una situació que perpetua, encara més, les desigualtats socials entre classes .

Les actuacions que vulneren drets bàsics de certs col·lectius - immigrants-  han de ser replicats constitucionalment i són motiu d'injustícia social, tal i com hem pogut presenciar amb la mort de 15 persones a les costes de Ceuta. Aquests moviments migratoris moguts per la necessitat de suplir carències, frustracions i negacions de drets abracen a l'individu que puja a la pastera  i són subjectes pacients de vulneracions i fractures estructurals de drets i formes  de vida.