Els Agents Rurals van interceptar el furtiu després d'un seguiment especial de la zona, atès que ja havien detectat amb anterioritat que els paranys es trobaven actius i col·locats per poder caçar porcs senglars i altres mamífers depredadors. A més, per atraure els animals als paranys il·legals, el caçador furtiu utilitzava líquids atraients amb els quals havia mullat els troncs dels arbres on aquests estaven col·locats. Durant la inspecció de la zona, també es van localitzar restes de pell de senglar presumptament provinents d'haver escorxat algun dels exemplars capturats.

En la zona on s'han localitzat arts il·legals de caça hi ha presència de comunitats de carnívors mediterranis: gat mesquer, fagina, toixó i mostela, així com d'altres comunitats animals provinents de les zones forestals properes del Parc de la Serralada Litoral, i tots ells protegits per la llei de Protecció dels Animals.

Fets constitutius de delicte
La utilització d'arts il·legals de caça per a la captura i mort d'animals i la col·locació de llaços de manera il·legal constitueix infracció administrativa contemplada en el Decret Legislatiu 2/2008 pel qual s'aprova el text refós de la llei de Protecció dels Animals, en la llei 42/2007 del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, així com en d'altres normatives d’àmbit comunitari.

Capturar espècies protegides o dins un espai natural protegit pot ser constitutiu d'un delicte tipificat en l'article 336 del Codi Penal. Aquesta infracció pot comportar una pena de presó de 6 mesos a 2 anys i inhabilitació especial del dret de caçar entre 3 i 8 anys.

Regulació de l’ús dels llaços
El llaç és un mitjà de caça no selectiu i està prohibit per diferents normatives nacionals i internacionals. Usat de manera il·legal representa un gran perill per a la resta de fauna, tant protegida com no protegida, així com per a les persones.

La col·locació de llaços només està permesa a determinades persones que disposen d'una acreditació de paranyer i amb una autorització especial del departament de Medi Ambient i Habitatge. A més, els llaços s'han de col·locar en uns llocs concrets, amb coneixement dels Agents Rurals, i han de tenir unes dimensions específiques amb topall, és a dir, amb un dispositiu que només deixa que es tanqui el llaç fins a un determinat punt, de manera que no pugui escanyar un animal no previst en l'autorització. En cap cas no es poden fer servir substàncies atraients.

Font: departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya





Argentona, 25 de maig de 2009.