Deixa'ns el teu correu electrònic i setmanalment rebràs les notícies d'Argentona i actes d'agenda més destacats
![]()
Deixa'ns el teu correu electrònic i setmanalment rebràs les notícies d'Argentona i actes d'agenda més destacats
![]()
Fins al 13 d'abril els veïns que ho desitgin podran signar a l'Ajuntament la seva adhesió a la proposta de nomenament

L'Ajuntament d'Argentona ha iniciat l'expedient per avaluar la concessió del títol de fill adoptiu d'Argentona a Trinitario “Tario” Rubio. Fins al 13 d'abril totes aquelles persones que ho desitgin podran signar a títol individual la seva adhesió a aquesta proposta de reconeixement, adreçant-se a l'Oficina d'Atenció Ciutadana de l'Ajuntament d'Argentona.
Tàrio Rubio va néixer l'any 1920 a Les Useres, província de Castelló de la Plana. A Vila-real va viure la proclamació de la Segona República i l'esclat de la Guerra Civil espanyola. La tardor de 1937, amb només 17 anys, va marxar com a voluntari al front de Terol per defensar la legalitat republicana, però al juny de 1938 va ser detingut i empresonat, circumstància que marcà l'inici del seu llarg periple per l'univers penitenciari franquista. Va passar pels camps de concentració de la Reial Acadèmia Militar de San Gregorio de Saragossa, de Miranda de Ebro (Burgos), Orduña (Àlaba) i Aranda de Duero (Burgos); per les presons d'Aranda de Duero, Valdenoceda (Burgos), la Provincial de Burgos i la de Sòria, la de Torrero (Saragossa), la Model de València i la de Castelló. Finalment va ser enquadrat al batalló disciplinari de soldats treballadors penats número 95 per realitzar treballs forçats a Arcos de Jalón (Sòria), Cuelgamuros-Valle de los Caídos, Somaén (Sòria) i Armiñón (Àlaba).
El 1945, finalment alliberat, marxa a Catalunya en un intent de començar una nova vida, tot i que el seu passat roig i republicà sempre el va acompanyar. Cap a meitat de la dècada dels 60 en Tàrio i la seva parella, l'Aurora es compren una parcel•la a Argentona, i no és fins ben entrada la democràcia que en Tàrio es torna a comprometre política i socialment tant a Argentona com a Barcelona, essent un membre destacat de l'Associació d'ex internats del Franquisme a Catalunya, fet que li va valdrà la Creu de Sant Jordi a l'any 2004.

