Les obres de rehabilitació de la casa que l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch va construir a Argentona van començar a mitjans de gener. Concretament els treballs de restauració, rehabilitació i condicionament que necessita la finca, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).

En què consisteix la primera fase de l'obra?
Mercè Zazurca: En aturar el deteriorament de la finca atacant les causes com l'entrada d'aigua. Farem una nova coberta, les terrasses i una rasa, al voltant de la casa, per evitar humitats per capil•laritat que afecten els elements ornamentals de l'interior. També hem de protegir el jardí que també forma part del valor patrimonial.

Quan duraran els treballs?
MZ: Esperem acabar-los a l'estiu.

És una actuació molt tècnica.
MZ: Va molt més enllà. Volem que aquesta rehabilitació sigui un exemple de bones pràctiques, que dinamitzi la manera de fer d'Argentona. Des de l'inici del projecte la nostra reflexió implica provocar una manera de fer millor el futur.

Això com es concreta?
MZ: Per exemple, estem fent assajos amb la UPF sobre la forma de rehabilitar els merlets per innovar i oferir al món de la rehabilitació uns altres materials o sistemes constructius més sostenibles. Estaria molt bé fer una contribució al món de la rehabilitació sostenible a partir de la Casa Puig i Cadafalch. I aquesta investigació no ha d'anar dirigida només a la universitat, sinó als ciutadans. Els argentonins són molt inquiets en els àmbits de la cultura i el medi ambient, hem de trobar la manera que la rehabilitació irradiï la seva força cap a l'entorn per canviar i millorar moltes coses de la manera de viure.

Et veiem molt immersa en aquest projecte.
MZ: Tots ho estem! Tot i tenir un pressupost molt ajustat la resposta dels tècnics que formen l'equip interdisciplinari és de compromís per aconseguir crear un exemple de bones pràctiques que es pugui difondre, fins i tot, a l’àmbit internacional.

El que us motiva és la figura de Puig i Cadafalch?
MZ: No tant ell com el que pot significar aquesta rehabilitació. Hi he dipositat moltes esperances, també gràcies a la complicitat que hem establert amb l’Àngel Puig i amb tot l'equip de govern. Sempre hauria de ser així. Les bones pràctiques aplicades a la rehabilitació d'un símbol i aplicades a la relació entre arquitectura i natura. Podem fer un projecte en el que hi pugui participar tota la ciutadania i sigui exemple per altres municipis.

Per tant, recuperar una mica els oficis artesans del passat?
MZ: Sí, però una recuperació del passat que provoqui un futur millor. Si recuperem el passat però no ens ajuda a modificar la manera com dissenyem el futur és una llàstima. És el que passa a molts llocs on els museus queden morts. Les accions s'han de basar en una reflexió assenyada, amb sentit comú i amb respecte al passat i a la natura.

S'aturarà la rehabilitació un cop s'acabi aquesta primera fase?
Àngel Puig: Estem treballant perquè això no passi i puguem aconseguir fons per poder licitar la segona fase així que acabem.

A quines portes truqueu?
AP: Les mateixes que ens han subvencionat ara. Recordem que tot el cost d'aquesta primera fase, inclosa la direcció d'obra, està coberta per tres línies de subvenció: 250.000 euros de l'obra social de La Caixa, 50.000 euros de la Diputació de Barcelona i 110.000 del Departament de Patrimoni de la Generalitat.  

Què es farà a la segona fase?
AP: Façanes, tot l'interior, el jardí... Segurament la subdividirem en fases.

I la darrera part de l'obra?
MZ: Serà el moment de fer pedagògica, de posar en marxa el centre d'informació i la casa-museu i fer-la visitable.

L'estructura interior dificulta que pugui acollir visites?
AP: Una de les primeres propostes tenim és que les habitacions de dalt, les de menys interès, acollin oficines municipals, sobretot amb la finalitat que la casa obri cada dia. L'estudi de l'arquitecte i les parts nobles de la casa es destinaran a la casa-museu i centre d'interpretació.    

Equip d'arquitectes que participen en la rehabilitació de la Casa Puig i Cadafalch.