CALVO i QUERALTO, Gonçal.- (Barcelona, 1927 - Argentona, 2000).- Metge

Obtingué la llicenciatura en Medicina a la Universitat de Barcelona l'any 1951 i, dos anys més tard, arribava a Argentona en qualitat de col·laborar del llavors metge titular Dr. Andreu Vintró, mostrant des del primer moment la seva capacitat per atendre i escoltar el malalt amb el rigor del gal·lènic, però també amb un tracte humà i amical.

Coneix la Isabel Vergés i es casen a l'església parroquial de Sant Julià d'Argentona el dia 27 d'abril de 1955, i fou un matrimoni arrelat al poble no solament per l'aspecte professional, sinó també per les inquietuds culturals, artístiques, religioses, etc.

En l'aspecte professional cal considerar el seu interès per estar al dia en tots els aspectes de la medicina, assistint a nombrosos cursets de formació continuada.

L'any 1973 s'especialitzà en Medicina Interna i en 1991/92 en Medicina Familiar i Comunitària, per a poder accedir a la Unió Europea. La seva formació, doncs, el porta a desenvolupar un currículum altament meritori. Des del punt de partença de la seva interinitat, a la mort del Dr. Vintró, exerceix de metge pediatra a Mataró (1958), sense desatendre la seva feina d'Argentona; passa a metge ajudant del Dr. Estil·las, que havia obtingut la titularitat de la plaça local i, l'any 1983, l'obté en propietat. Fou metge, també, del Montepio Tèxtil (1954 / 1957) i del ‘Hogar del Auxilio Social’, a la Torre Amatler, al veïnat cabrerenc d'Agell, de 1962 a 1977, data en què va acabar aquesta prestació.

Fou vocal de la Junta Comarcal del Col·legi de Metges; tresorer de la Junta del Sindicat de Metges de Catalunya, secció comarcal de Mataró, des de 1987, i es féu mereixedor del premi ‘Jaume Esperalba’ de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques (filial Maresme), en reconeixement dels quaranta anys de trajectòria professional a Argentona. El dia 12 de novembre de 1997 és nomenat ‘Fill adoptiu de la vila d'Argentona’ per la seva dedicació, durant 44 anys, a la tasca de metge al servei del poble.

Al marge de l'exercici de la seva professió, trobem el Dr. Calvo a totes les manifestacions cívicoculturals realitzades a Argentona durant i després de l’època franquista, arriscant a vegades el seu prestigi personal per donar suport a iniciatives considerades aleshores – en un règim polític dictatorial – com subversives i perilloses d'alterar l'ordre establert. No s'estava pas d'acollir a casa seva grups de joves inconformistes, ni de celebrar-hi reunions clandestines, preparatòries de la transició.

No obstant això, de 1961 a 1967, havia format part de l'Ajuntament d'Argentona en qualitat de regidor de Cultura i Ensenyament i en l'exercici d'aquest càrrec assolí objectius durant llarg temps cobejats per mestres, pares i alumnes: Transport escolar pel trasllat d'estudiants a l'Institut de Mataró i a l'Escola Professional; activitats extraescolars; premis de final de curs i la creació de l'Associació de Pares d'Alumnes, de la que fou president i des d'on va promoure la creació d'una delegació de l'Institut Mitjà a Argentona que, malauradament, es va suprimir posteriorment. Fou president de l'APA de l'Institut Satorras de Mataró.

Gonçal Calvo fou també el gran promotor de l'Associació de Veïns d'Argentona que va presidir, redactà els Estatuts i formalitzà legalment. A causa de la festa que es celebrà amb motiu de la presentació de dits estatuts, foren presentades denúncies al Jutjat Militar (1978) per suposades injúries a la Guardia Civil, contra el president i el secretari de l'associació, de les quals, un i altre, en resultaren absolts.

Donà sempre suport a totes les iniciatives encaminades a suprimir l'impacte ambiental de les gran construccions urbanístiques (blocs de pisos al centre de lva vila, urbanització de Sant Jaume de Traià, etc.) i els problemes del trànsit dins el casc urbà, que assoliren desviar la carretera per la Ronda Exterior.

Però Calvo fou, abans que res i per damunt de tot, un home d'una profunda fe cristiana que sabé traduir en actes d'amor al proïsme, visitant, en els seus dies de lleure, els malalts que sabia internats en centres hospitalaris i participant activament en totes les accions humanitàries i religioses que si li proposaven. Des del 7 d'octubre de 1948 fou membre numerari de l'Associació de Joves Acció Catòlica; més tard, membre de l'ACAT (Acció Cristiana per l'Abolició de la Tortura); des del 13 de desembre de 1981, Oblat Benedictí de Montserrat, condició que el marcà profundament en la seva espiritualitat; president de Càritas parroquial fins el 1998; membre fundador de l'Assemblea de la Creu Roja a Argentona, obtenia la medalla d'argent de l'Assemblea Superior l'any 1974; membre del Consell Parroquial de Sant Julià d'Argentona i president de la Nostra Llar Santa Anna, fins l'any 1996.

Mostra de l'estima i popularitat de què gaudí fou l'estrena del gegant que pretén recordar la seva figura i personalitat (4 de març de 2001) i, per part de l'Ajuntament de la vila, la denominació de ‘Gonçal Calvo i Queraltó’ per al Centre d'Assistència Primària (CAP) d'Argentona, el 17 de març de 2002.

Entrada inclosa a l’Enciclopèdia d'Argentona que està elaborant Josep Lladó

Notícia relacionada:

Deu anys sense el Doctor Calvo