
Ràdio Argentona
Plaça de l'Esglèsia, 4
(Casa Gòtica)
08310 – Argentona
El projecte del tren orbital ferroviari ha tornat a posar-se sobre la taula després de l'acord entre el Govern i ERC per impulsar aquesta infraestructura que ha de connectar el Maresme amb el Vallès i el Penedès sense passar per Barcelona. El pla preveu una inversió global de 5.200 milions d'euros i un desplegament per fases fins al 2041.
Segons el calendari anunciat, Argentona disposaria d'una estació pròpia dins del tram entre Mataró i Granollers. Tot i això, aquesta connexió forma part de la segona fase del projecte i no entraria en funcionament fins al 2037, sempre que es compleixin els terminis previstos.
El primer tram que es desenvoluparà serà el de Sabadell i Santa Perpètua, l’únic que ja compta amb finançament garantit dins del Pla de Rodalies 2026-2030. La resta de fases continuen pendents de noves negociacions amb l'Estat.
El projecte contempla tres noves estacions a Mataró —Mataró Est, Mataró Centre i Mataró Nord— i, segons els primers plantejaments, el traçat a la capital del Maresme seria soterrat pel circuit de Rondes. En el cas d'Argentona, també es manté la previsió d'una parada pròpia.
Un projecte que ja va generar oposició al territori
La reactivació del tren orbital recupera també un debat que a Argentona ja va provocar una forta contestació territorial fa més de vint anys. Quan el projecte es va presentar inicialment, entre 2004 i 2005, nombrosos pagesos, propietaris i veïns van mostrar el seu rebuig pel possible impacte sobre el marge esquerre de la riera d'Argentona i les activitats agrícoles.
En un acte celebrat al Saló de Pedra, l'aleshores conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, va haver d'escoltar les crítiques dels afectats, preocupats per les expropiacions i l'impacte paisatgístic i ambiental del traçat.
Davant aquesta situació, l'Ajuntament d'Argentona va negociar l'any 2009 diversos canvis en el recorregut del tren amb l'objectiu de reduir-ne l'afectació. El regidor d'urbanisme d'aquell moment, Xavier Collet, va liderar unes modificacions que buscaven preservar millor les finques agrícoles i augmentar el tram soterrat de la línia.
Els canvis es van concentrar especialment en dues zones. A la banda sud, prop del Sorrall, es va replantejar el traçat perquè afectava moltes propietats. I a la banda nord, a l'entorn del túnel de Parpers, es va proposar fer passar la línia per sota de l'autopista i entrar al túnel per l'altra banda, reduint l'impacte sobre masies com Can Bramona, Can Pins, Can Tomàs Rajoler o Cal Ros.
👉 Informa't del que passa a Argentona a través del WhatsApp. Entra a l'enllaç, prem el botó Seguir i 🔔 activa la campaneta per rebre les notificacions. També ens trobaràs a Telegram.
