L'Ajuntament d'Argentona es podria veure abocat a defensar als tribunals el reglament d’ús del català aprovat pel ple municipal el desembre passat i que ha d'entrar en vigor aquest 27 de gener. L'entitat Convivència Cívica Catalana ha anunciat la presentació d'un recurs contenciós administratiu contra la norma, en considerar que discrimina l’ús del castellà, també llengua oficial.

Tot i que, a hores d'ara, no consta que el recurs s'hagi presentat formalment, el cas d'Argentona no seria una excepció. Aquesta mateixa entitat ja ha impugnat anteriorment diversos reglaments municipals arreu del país. Un dels casos més propers és el del Masnou, on el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va acabar avalant una regulació que establia el català com a llengua d’ús preferent de l'administració local.

Un precedent clar al Maresme

L'advocat Benet Salellas, que va defensar l'Ajuntament del Masnou en aquell procediment, explica que aquest tipus d'anuncis formen part d'una estratègia habitual. Segons Salellas, Convivència Cívica Catalana acostuma a fer públics primer els seus moviments a través de les xarxes socials amb l'objectiu de generar pressió i polèmica al voltant de les polítiques de promoció del català impulsades per les institucions.

En el cas del Masnou, la impugnació no afectava un reglament específic d’ús de la llengua, sinó el Reglament Orgànic Municipal (ROM), que preveia el català com a llengua preferent en l'activitat de l'Ajuntament. L'entitat recurrent sostenia que això vulnerava els drets dels castellanoparlants i reclamava un ús sistemàticament bilingüe de tota la documentació municipal.

El TSJC, però, va rebutjar aquest plantejament. Tal com recorda Salellas, el tribunal va establir que el bilingüisme és una opció possible, però no una obligació, i que els ajuntaments poden optar legítimament per un model de preferència del català, sempre que es garanteixi el dret dels ciutadans a relacionar-se amb l'administració en castellà si així ho desitgen.

El marc legal protegeix l’ús preferent del català

Segons l'advocat, la legislació vigent —tant la catalana com l'espanyola, així com els tractats internacionals subscrits per l'Estat en matèria de protecció de les llengües minoritzades— empara aquest ús preferent del català. L'Estatut d'Autonomia de Catalunya ho recull explícitament.

Ara bé, Salellas apunta que bona part dels recursos es basen en la interpretació que va fer el Tribunal Constitucional en la sentència de 2010 sobre l'Estatut, que va posar l'accent en la necessitat de garantir també la presència institucional del castellà. Aquest argument és el que ha servit de base per impugnar reglaments municipals i altres polítiques lingüístiques, com les relacionades amb l'escola.

Malgrat això, la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha estat fins ara coherent i favorable a l'autonomia municipal en aquest àmbit. De fet, la sentència del Masnou també es recolza en un precedent anterior: el reglament lingüístic aprovat per l'Ajuntament de Barcelona una dècada abans.

Un consens ampli a Catalunya

Pel que fa al cas d'Argentona, Salellas considera que el precedent del Masnou pot jugar clarament a favor del consistori. “El caràcter preferent del català en l'administració local està jurídicament blindat”, assegura, tot recordant que aquest model no elimina en cap cas el dret d'opció lingüística de la ciutadania.

Tot i això, adverteix que el debat no està definitivament tancat, ja que una eventual intervenció del Tribunal Suprem podria introduir canvis de criteri, en un context en què les decisions judicials poden estar condicionades per factors polítics o ideològics.

Salellas interpreta aquestes impugnacions com part d'una estratègia més àmplia per generar polèmica al voltant de la llengua. Segons ell, es tracta d'una controvèrsia artificial, impulsada per grups molt minoritaris i amb poca representativitat social, però amb una gran capacitat de fer soroll mediàtic.

Cal recordar que el reglament d’ús del català d'Argentona es va aprovar per unanimitat al ple municipal, amb el suport de tots els grups polítics, inclòs el Partit Popular. Un fet que, segons l'advocat, evidencia l'ampli consens existent a Catalunya sobre la necessitat de promoure i defensar l’ús del català des de les institucions públiques.

👉 Informa't del que passa a Argentona a través del WhatsApp. Entra a l'enllaç, prem el botó Seguir i 🔔 activa la campaneta per rebre les notificacions. També ens trobaràs a Telegram.