Amb la descoberta d'un segon hipogeu a la masia de Can Barrau, Argentona suma prop d'una vintena d'aquestes construccions subterrànies documentades en masies i cases del nucli antic. Es tracta d'espais excavats sota terra que tenien una funció pràctica vinculada a la conservació d'aliments i que també aporten informació sobre l'estatus de les famílies que els van fer construir.

Segons explica l'historiador Enric Subiñà, autor d'un estudi sobre els hipogeus de Mataró i Argentona publicat l'any 2009, l'accés sol iniciar-se a l'interior de l'habitatge i davalla mitjançant escales o un passadís fins a una sala final, generalment circular, excavada en el sauló. Aquesta estructura es repeteix en la majoria d'exemples documentats a la vila i al Maresme central.

Pel que fa al seu funcionament, els hipogeus aprofitaven les condicions naturals del subsòl. El fet d'estar allunyats de l'exterior permetia mantenir una temperatura estable al llarg de tot l'any. Subiñà assenyala que, en diversos hipogeus d'Argentona, la temperatura mitjana se situa al voltant dels 11 graus, una dada que explica per què aquests espais eren adequats per conservar determinats aliments abans de la refrigeració moderna, tot i que la humitat elevada en limitava alguns usos.

A més, la construcció d'un hipogeu implicava un esforç considerable. Tot i que el sauló és un material relativament fàcil d'excavar, obrir túnels de fins a vint metres amb les eines dels segles XV, XVI o XVII exigia temps, mà d'obra i recursos. En aquest context, Subiñà apunta que la presència d'un hipogeu indica que la casa tenia un cert estatus, ja que no totes les famílies podien assumir una obra d'aquesta magnitud.

D'altra banda, la concentració d'hipogeus al Maresme s'explica, en bona part, per la naturalesa del terreny. El predomini del sauló facilitava l'excavació sense haver de treballar roca dura, fet que, segons l'historiador, ajuda a entendre la presència d'aquests espais en zones amb una activitat agrícola destacada.

A Argentona, s'han identificat una vintena d'hipogeus, tant en masies com en cases del nucli antic. Alguns es conserven en bon estat, mentre que d'altres han quedat colgats o han desaparegut amb el pas del temps. L'únic hipogeu de titularitat pública és el de la Casa Gòtica, situat sota les instal·lacions de Ràdio Argentona.

Pel que fa al cas concret de Can Barrau, la troballa presenta un element poc habitual. Abans de l'inici de les obres ja es tenia constància de l'existència d'un primer hipogeu, que estava tancat i del qual se'n conservava el record oral. Durant els treballs, però, va aparèixer un segon hipogeu, de dimensions més grans i amb una estructura completa de passadís i sala final. Segons Subiñà, aquest segon espai respon plenament al model clàssic d'hipogeu, mentre que el primer podria correspondre a una construcció fallida o inacabada.

Subiñà ha fet una crida a comunicar qualsevol descoberta d'aquest tipus. L'historiador explica que molts hipogeus van quedar tapiats o ocults amb el pas del temps i que, en alguns casos, la memòria oral s'ha perdut. En aquest sentit, Subiñà demana que si durant unes obres apareix una cavitat subterrània, una gruta o un possible hipogeu, se'n doni avís perquè es pugui estudiar i documentar.  

View this post on Instagram

A post shared by Ràdio Argentona (@radioargentona)

👉 Informa't del que passa a Argentona a través del WhatsApp. Entra a l'enllaç, prem el botó Seguir i 🔔 activa la campaneta per rebre les notificacions. També ens trobaràs a Telegram.