El 50è aniversari de la mort del dictador ha tornat a encendre discussions que semblaven superades. A Argentona, una d'elles passa per un nom aparentment innocent: el del Passeig Baró de Viver. El carrer, que l'Ajuntament va voler rebatejar com a Passeig de la República el 2018, s'ha convertit en l'escenari d'un debat que barreja arguments històrics, interpretacions polítiques i malestar veïnal.

Al centre de la polèmica hi ha una pregunta clau: a quin Baró de Viver es refereix el nomenclàtor?

Tot plegat s'ha debatut en un cara a cara a Ràdio Argentona entre el regidor de patrimoni, Bernat Calvo (Ara Argentona), partidari de restituir el nom de Baró de Viver, i un representant de l’ANC d'Argentona, Jordi Pinart, entitat que sosté que restituir el nom antic seria perpetuar una interpretació franquista de la memòria. 

Durant el debat, Bernat Calvo, ha defensat que el Baró de Viver al que fa referència el passeig només pot ser Dario Romeu i Torrents (1849–1905), primer baró, un polític liberal molt vinculat a Argentona. El regidor sosté que la restauració del nom l'any 1939 no el converteix en franquista.

«Només es pot referir al primer Baró de Viver: Dario Romeu i Torrents. Va morir molt abans que la dictadura, i el poble l'havia honorat per mèrits propis.», Bernat Calvo.

Jordi Pinart, membre de l’ANC, discrepa dels arguments de Calvo. Assegura que el règim franquista només recuperava noms amb càrrega ideològica i que la referència del 1939 apunta més aviat al segon baró, que sí va col·laborar amb l'alçament feixista. Per l'ANC, restituir el nom antic seria perpetuar una interpretació franquista de la memòria.

«El primer baró no té res a veure amb el franquisme, és clar. Però el 1939 la dictadura no restaurava noms per caprici: ho feia per exaltació, per litúrgia.», Jordi Pinart.

A tot això s'hi suma el factor quotidià: els veïns afectats. El 2018, molts van descobrir el canvi per sorpresa i sense informació clara. Ara, el procés d'audiència impulsat pel consistori ha evidenciat un rebuig gairebé unànime a mantenir “República”, no tant per motius polítics com per la manera com es va fer el canvi.

Jordi Pinart: «El nom República cou. I hi ha qui no vol que hi figuri en les seves cartes.»

Bernat Calvo: «No és un rebuig a la República. És un rebuig a com es va fer el canvi.»

El debat continua obert, però deixa una certesa: els carrers no són només rètols; també expliquen com un poble vol recordar la seva història.

👉 Informa't del que passa a Argentona a través del WhatsApp. Entra a l'enllaç, prem el botó Seguir i 🔔 activa la campaneta per rebre les notificacions. També ens trobaràs a Telegram.