En plena dictadura franquista, quan el català estava perseguit i ensenyar-lo a l'escola era un acte de valentia, Quica Albert es va convertir en la primera mestra de primària de Mataró que va impartir classes en la llengua pròpia del país. Nascuda a Argentona l'any 1941 en una família pagesa, la seva trajectòria combina compromís pedagògic i activisme cultural. Ara, ja jubilada, ha repassat la seva experiència vital en una entrevista al programa Paraula d'Argentona.

Albert va iniciar-se de molt jove en el món educatiu: amb només quinze anys ja es va trobar al capdavant d'una aula amb una seixantena de nens i nenes, en una escola parroquial de Cerdanyola. "Vaig començar sense títol i amb la responsabilitat d'ensenyar infants que mai havien anat a escola. Malgrat l'edat, vaig rebre un respecte immens de les famílies i vaig descobrir que la meva vida seria estar envoltada de criatures", explica.

El seu pas a l'ensenyament formal no va ser immediat. Després d'uns anys treballant en feines administratives, la passió per l'educació i per la llengua la va portar a cursar estudis de Ciències de l'Educació a la universitat, compaginant-ho amb la feina i superant proves d'accés sense haver cursat batxillerat. "Vaig estudiar de nit i fins i tot vaig fer treballs en català quan encara no era habitual. El meu amor per la llengua neix sobretot del fet d'haver estat perseguida. La injustícia em va empènyer a defensar-la", recorda.

Als anys setanta, va començar a ensenyar a llegir i escriure en català als alumnes de primer de primària a Mataró, una decisió pionera que va comptar amb el suport dels pares i que va contribuir a obrir camí a la immersió lingüística. "Hi havia famílies que fins i tot em demanaven classes de català per a elles mateixes. Va ser una etapa de molta complicitat i de sentir que fèiem un pas col·lectiu molt important", destaca.

La mestra, que sempre va donar importància a la música i a la transmissió de valors, defensa que la clau de l'educació és l'estima als infants: "Un bon mestre és aquell que sap veure què necessita cada alumne i que fa que els nens se sentin estimats. Si venen contents a l'escola, aprenen el doble".

Ara, amb la perspectiva dels anys, lamenta la davallada en l’ús social del català i els debats actuals sobre percentatges d'hores en castellà, però manté l'optimisme: "Tot depèn de com es presenten les coses. Si es proposa amb entusiasme i naturalitat, els infants responen".

La vida de Quica Albert és la d'una generació de mestres que van trencar silencis i van obrir finestres en temps de repressió. El seu testimoni és també el d'una educadora que va fer de l'aula un espai de resistència i dignitat.

👉 Informa't del que passa a Argentona a través del WhatsApp. Entra a l'enllaç, prem el botó Seguir i 🔔 activa la campaneta per rebre les notificacions. També ens trobaràs a Telegram.