El Festival Internacional de Ceràmica Argillà Argentona posa el focus aquest any en el Marroc, país convidat de l'edició 2025. Del 4 al 6 de juliol, la plaça de l'Església donarà visibilitat, a través d'una mostra de peces elaborades a mà, a un ofici arrelat a tot el Marroc i representat a l'Argillà pels estils tradicionals de Fes, Safi i el Rif, tres regions amb una llarga trajectòria ceràmica.

Les peces exposades representen quatre grans estils que reflecteixen la diversitat tècnica i cultural de la ceràmica marroquina. La ceràmica de Fes destaca per les decoracions geomètriques en blau sobre blanc, elaborades amb torn i vidriat, d'arrel andalusina. Aquests dissenys s'apliquen sobre una base clara amb gran precisió i es fan servir en plats, atuells i rajoles ornamentals.

La ceràmica de Safi es produeix amb fang vermell i es reconeix per les formes en relleu i l'ús de colors vius com el verd i el blau. Té influències de la ceràmica portuguesa, heretades del període colonial, i és avui una de les més exportades, gràcies a la gran activitat dels tallers de la ciutat.

Al Rif, hi conviuen dues tipologies diferenciades. La ceràmica femenina es treballa sense torn, amb tècniques manuals com el xurro i el pessigat. S'asseca al sol i es cou a l'aire lliure amb branques, palla i excrements d'animals. Els pigments es preparen amb minerals naturals i s'hi dibuixen motius simbòlics amb brotxes de pèl de cabra. Les dones la fan servir per cuinar i guardar aliments. En canvi, la ceràmica masculina del Rif és llisa, sense decoració, feta també amb fang vermell, però amb una funcionalitat diferent.

El ceramista Mhamed Elkhayat Yechou, resident a Catalunya i originari del Rif, representa aquests estils a la fira. Fa més de quinze anys que participa a l'Argillà. Explica que va créixer envoltat de ceràmica a casa seva:

“Recollíem la terra, preparàvem els pigments amb minerals i fèiem la cocció amb branques i fems secs. És un procés totalment manual i natural.”

Assenyala que una peça pot trigar una setmana a estar enllestida i que la transmissió de coneixements és essencial per a la continuïtat de l'ofici:

“Estem treballant amb associacions del Rif perquè les noves generacions, especialment les noies, no deixin perdre aquesta tradició.”

Tot i la impossibilitat de desplaçar artesans marroquins, Mhamed Elkhayat —que viu a Catalunya— porta a l'Argillà una selecció de peces elaborades al Marroc per ceramistes locals, que reflecteixen la continuïtat d'una tradició arrelada.