“El comerç local no és només un negoci, és una xarxa de confiança, de suport i de vida de poble. Hi ha una confiança i una proximitat que no es troben en cap altre tipus de comerç.” Ho diu la Xantal Guàrdia, de la papereria Arenas, que representa la segona generació al capdavant del negoci. Com ella, també la Laia Valls, de la xarcuteria Can Valls, i la Lia Ximenes, de la botiga de roba Mima't, han heretat el compromís familiar amb el comerç de proximitat i han fet créixer els negocis amb una visió renovada. Totes tres coincideixen: la situació actual genera preocupació i pot arribar a fer-se insostenible.

Una singularitat que cal protegir

“La gent d'aquí ens valora molt, però no en tenim prou amb això per tirar endavant el negoci”, alerta la Laia Valls, que fa més de vint anys que atén la clientela des de la xarcuteria del carrer Gran. “Intento tenir productes bastant exclusius i que la gent vingui expressament a casa meva.”

Aquesta singularitat —productes únics, atenció personalitzada, serveis a domicili— és un dels actius que destaca el Pla Estratègic de Comerç 2024-2028 aprovat en sessió plenària el mes d'abril. Però sense compradors, la singularitat no serveix de res. “Ens cal una marca Argentona clara, una oferta definida, i sobretot que la gent tingui motius per venir expressament a comprar aquí”, afegeix la Laia.

Un centre comercial obert... que no es veu

“El comerç no s'acaba al carrer Gran”, insisteix la Lia Ximenes, que fa dues dècades que està al capdavant de la botiga Mima't. Denuncia que el teixit comercial està desconnectat i mal senyalitzat: “Hi ha comerç al carrer Barcelona, al Doctor Samsó, a la plaça Nova... però si vens de fora, no ho saps. No hi ha cap indicació, cap ruta urbana que t'hi porti.”

També subratlla que no hi ha un nucli comercial ben definit i que caldria planificar un centre comercial obert real: “Si no hi ha una senyalització ben feta, una vialització perquè la gent pugui anar caminant, amb aparcaments i continuïtat comercial, no funciona. Argentona necessita un projecte com el de Granollers, però adaptat a la nostra realitat.”

El problema crònic de l'aparcament

Un dels temes més reiterats entre els comerciants és l'aparcament. Per a la Yolanda Sánchez, propietària de la perruqueria Elegance, “si tanques carrers al trànsit, has de compensar-ho amb aparcaments clars i accessibles. Aquí no saben ni on deixar el cotxe.”

També ironitza sobre la manca de senyalització: “Una cosa molt divertida seria fer una gimcana per trobar una P d'aparcament. No n'hi ha cap! Has de facilitar l'accés a la gent gran o de les urbanitzacions que ve a comprar. Si no saben on deixar el cotxe, al final se'n van.”

Una visió compartida per la Marta Trens, que abaixarà la persiana de la seva joieria després de catorze anys: “Jo vaig intentar adaptar-me, vaig potenciar la venda electrònica, vaig canviar de local, però la realitat és que em falta un 30% de facturació.” Entre els motius que assenyala hi ha els nous hàbits de consum, la pressió fiscal, i sobretot les dificultats per aparcar: “Si les clientes donen dues voltes i no troben lloc, marxen. I així una vegada i una altra... al final deixen de venir.”

Els lloguers, un mur per a la continuïtat

L'altre gran fre és el preu dels lloguers comercials. “Jo pago 1.200 euros per un local de 70 metres quadrats a Argentona. Això són preus de Barcelona”, diu la Yolanda. “Però aquí no tens el flux de clients que tenen allà.” Aquesta situació, segons ella, expulsa negocis singulars i fa inviable el dia a dia: “És insostenible. I si no pots apujar preus perquè la gent no hi arriba, acabes amb pèrdues.”

En els darrers mesos, diversos comerços i serveis de restauració han abaixat la persiana, i han estat substituïts per establiments amb una oferta molt similar a la que es pot trobar en qualsevol altre municipi: petits supermercats, botigues de manicura ràpida, basars o bars de proposta genèrica i sense vinculació amb la cultura local. Tot i la diversitat aparent, segons alguns comerciants, es tracta de negocis poc arrelats al municipi i que no aporten identitat local ni singularitat al teixit comercial i de restauració, fet que contribueix a una pèrdua del caràcter propi del poble.

Relleu generacional i nous hàbits

El tancament de negocis per jubilació sense relleu és una altra preocupació. “Molts comerços tanquen perquè no tenen qui els continuï”, assenyala la Laia. I afegeix que cal una estratègia municipal clara: “S'ha començat a treballar una marca Argentona, però s'ha de definir millor. Hem de tenir clar quin model de comerç volem.”

També recorda que “l'oferta comercial hi és, però no està ben identificada ni comunicada. Caldria fer un portal tipus gastroteca, perquè la gent sàpiga què pot trobar a cada botiga.”

Tot i això, els comerciants asseguren que estan disposats a innovar. “Hem fet vendes sense IVA, promocions creatives... però això no es pot fer en solitari”, diu la Laia. “Necessitem una estratègia conjunta.”

El Pla de comerç: entre l'esperança i l'escepticisme

El nou pla és vist amb una barreja d'esperança i decepció. “Té molt contingut, però no deixa res clar”, afirma la Yolanda Sánchez. La Laia Valls lamenta que “falten accions concretes”, reclama una marca clara per al poble i demana més inspeccions per assegurar que tots els establiments compleixin la normativa, especialment la sanitària. La Marta Trens, en canvi, posa el focus en les despeses fixes que han d'assumir els petits negocis. Lamenta que, tot i el consum mínim d'aigua de la seva joieria, ha de pagar 90 euros de cànon fix, una quantitat que considera desproporcionada i injusta per a un establiment que gairebé no en fa ús. La Lia Ximenes demana continuïtat política i consens: “Cada cop que canvia el govern, es torna a començar de zero.” També adverteix que les campanyes comercials no poden limitar-se a fidelitzar els que ja venen: “Necessitem que vingui gent nova al poble a comprar.” Per la seva banda, la Xantal Guàrdia assenyala que els problemes són coneguts i repetits des de fa anys: “Són uns problemes que els tenim tan clars i els hem repetit tantíssimes vegades... però els projectes no poden eternitzar-se.”

“Estem en un moment bastant límit”, diu la Lia. “Si no planifiquem bé, si no s'actua amb visió de poble i consens, el comerç d'Argentona no tindrà futur.”