La segona edició d'Argillà Argentona en format de festival reunirà aquest juliol més de 60 ceramistes de Catalunya, Espanya i països com França, Itàlia, Alemanya, Moldàvia, Letònia, Polònia, República Txeca o l'Equador. El certamen consolida el seu caràcter internacional amb una programació artística i popular, i amb el Marroc com a país convidat.

La plaça de l'Església acollirà una mostra central dedicada a la ceràmica marroquina, que inclourà representació de quatre espais ceràmics: les ciutats de Safi i Fès, i la producció tradicional de les zones berebers. S'hi mostraran peces fetes completament a mà, moltes decorades amb òxids naturals, i que destaquen per les formes robustes i els motius geomètrics o vegetals, segons ha explicat el director del Museu del Càntir, Oriol Calvo.

Organitzar aquesta participació no ha estat fàcil. El fet que el Marroc estigui fora de la Unió Europea ha plantejat dificultats administratives i logístiques:

“Hi ha temes de visats, hi ha temes de permisos d'exportació, coses que evidentment a la Unió Europea no passen. Però tenim la sort de tenir gent bona aliada al Marroc, i això ens ha facilitat que puguem tenir quatre representacions de ceràmica del Marroc: una és la ciutat de Safi, l'altra és Fès, i després, de la zona bereber, tenim la ceràmica masculina i la femenina, que són diferents.”

Calvo ha remarcat que l'objectiu de la invitació és apropar una cultura sovint desconeguda al públic del festival:

“És un país que està tan a prop però alhora tan llunyà, i sobretot crec que estem molt carregats de prejudicis. Aquesta és una oportunitat de conèixer la seva cultura, la seva ceràmica, i de fer una descoberta mútua.”

La programació d'Argillà 2025 manté les novetats estrenades l'any passat. Tornaran els espectacles nocturns vinculats al fang, amb Fangs de Toti Toronell i Cinta Pellicer (divendres) i Rústica de la Companyia Jove Dans Invitro (dissabte). També es repetiran els aparadors ceràmics, amb la participació dels alumnes de Marina Vellvé a la Biblioteca i d'Anna Guerrero a l'edifici del Sindicat.

El Museu del Càntir acollirà l'exposició "Llindar", d'Emili Biarnés; al Saló de Pedra s'hi podrà veure "Pell d'Argila", de Ramon Forns, i al jardí de la Casa Puig i Cadafalch, "Habitar la forma", de Jan Madrenas. També hi haurà visites guiades al museu, a càrrec del crític d'art Pere Pascual, i una nova edició de Cineràmica al Centre Parroquial, amb projeccions sobre ceràmica i processos de creació.

Els tallers de ceràmica tradicional i al torn, a càrrec de l'Escola Taller de Ceràmica d'Argentona, convidaran el públic familiar a experimentar el treball amb fang. Entre les propostes singulars, destaca la presència del ceramista i músic Ivan Levasseur (Le son de la terre), que interpretarà peces amb instruments de ceràmica fets a mà. Tocarà cada dia a l'espai de la Parets de les Mentides.

Com cada any, durant el festival es posarà a la venda el càntir de l'any. En aquesta edició, el disseny, que es presentarà durant aquest mes de juny, s'ha encarregat a l'arquitecta Benedetta Tagliabue.

L'edició d'aquest any, a més, arriba marcada per dues efemèrides destacades que en reforcen el context: el 50è aniversari del Museu del Càntir i la 75a edició de la Festa del Càntir. Dues fites que posen en valor la trajectòria d'Argentona en el món de la ceràmica i el seu compromís amb la cultura popular.

L'artista Jordi Prat ha creat el cartell d'Argillà 2025 com una peça manual que utilitza paper envellit, textures rugoses i lletres extretes físicament de llibres antics. Presentat en el marc del Dia Internacional dels Museus, l'obra evoca la ceràmica com a llenguatge plàstic, més enllà de la seva funció utilitària. El mateix univers visual inspirarà el càntir gegant que es col·locarà al carrer Gran durant la Festa del Càntir.