No es veu, ni s'olora, però el gas radó és present a una bona part del territori català i és la principal font de radioactivitat natural. Les comarques del Maresme, la Selva i part dels Pirineus són les àrees que en tenen més al seu terreny.

Sovint al sòl d'aquestes zones hi ha granit, que conté urani i des d'on es desprèn el gas radó. Si es dispersa a l'aire lliure no suposa cap problema, però si queda contingut en espais tancats, pot ser cancerigen.

De fet, és la segona causa de càncer de pulmó, per darrere, a molta distància, del tabac. Es calcula que entre el 3 i el 14% dels casos tenen l'origen en la inhalació de radó i que provoca unes 140 morts anuals a Catalunya. A les zones amb més risc, com és el cas del Maresme, una directiva europea obliga, des del 2020, a disposar mesures que evitin que el radó quedi contingut a les cases.

Ajuntaments com el del Masnou han començat a investigar quins nivells de radó tenen a la població. El Masnou ho ha fet per iniciativa pròpia, però a partir del juny la llei obligarà a fer mesures a tots els centres de treball situats en planta baixa o sota rasant, dels municipis on és més probable que es concentri aquest gas. Són un total de 175 municipis, entre els quals Argentona.