El Ple Municipal votarà el nomenament, a títol pòstum, d'Esteve Canal i Gual com a fill predilecte d'Argentona. Qui va ser alcalde del municipi, va morir fa poc més d'un any, el 27 de gener, a l'edat de 89 anys. Aquesta proposta serà un dels punts de l'ordre del dia del ple ordinari del mes de febrer, que tindrà lloc dilluns 6 a les 19h a la Sala de Plens de l'Ajuntament d'Argentona. 

Qui va ser Esteve Canal i Gual?

Des de ben jove, Esteve Canal, començà a treballar de paleta, professió que va mantenir fins a la seva jubilació. També des de jove es va interessar per la vida esportiva i associativa local, essent vocal del Centre Parroquial. El 1955 va començar la seva trajectòria com a entrenador de l'equip femení de bàsquet del Col·legi Immaculada Concepció, que durant 6 anys va assolir els més grans èxits esportius en l'àmbit estatal i europeu. Del 1974 al 1979 va ser president de Càritas Parroquial d'Argentona, i entre el 1986 i el 1989 portà a terme des d'aquesta plataforma benèfica la més gran obra que va impulsar, la Nostra Llar Santa Anna, que és la principal residència per a gent de la tercera edat al municipi.

Políticament, Canal ja va formar part de la Candidatura d'Argentonins Independents a les primeres eleccions municipals del 1979, sortint escollit regidor. Va ostentar les carteres d'esports i serveis sota l'alcaldia de Jordi Suari. D'aquella època en cal destacar la seva gestió per a l'adquisició dels terrenys de l'actual zona esportiva Raül Paloma (abans del Sant Crist), i totes les gestions per tirar endavant la piscina municipal i el pavelló poliesportiu.

A les eleccions del 1987 fou cap de llista per CiU com a independent, obtenint la primera i única majoria absoluta de la democràcia a Argentona. Durant aquesta legislatura, i com a alcalde, portà a terme l'ampliació de l'Escola Francesc Burniol (que passava a ser una escola independent a la de Bernat de Riudemeia) i es va construir l'escola del Cros. També cal destacar l'arranjament urbanístic de la Plaça de l'Església, la construcció de la Casa de Cultura (actual seu del Museu del Càntir, a Cal Carboner) i la construcció del nou Ajuntament (on antigament hi havia l'era de l'antic Capítol o Ajuntament Vell). A les eleccions del 1991 va repetir com a cap de llista de CiU, guanyant altre cop les eleccions, si bé per majoria simple, cosa que propicià el pacte entre Agrupació d'Argentona, ERC i PSC, deixant Canal com a cap de l'oposició.

Cal destacar la seva interessant obra escrita fruit de les seves experiències socials, esportives i polítiques, com el llibre "Història, recull i detalls. CIC Argentona" (2000), o "Empremtes esportives a Argentona 1908-2002" (2002).