El Cap de Creus 137 conté l'obituari de l'escolapi argentoní Jaume Pallarolas, que va morir el passat mes de febrer a causa d'un càncer. L'autor del text és Josep Lladó que, al costat de Francisca Albert i Isabel Vergés, n'han fet un record personal i emocionat en una entrevista a Ràdio Argentona.

Traspàs d'en Jaume Pallarolas i Caurel, escolapi

El passat dia 16 de febrer morí, a la ciutat de Los Ángeles, les Califòrnies, en Jaume Pallarolas i Caurel. En Jaume, ja ho sabeu, era capellà, pare escolapi per ser més exactes, opció que havia fet quan tenia vint anys i que havia mantingut durant tota la jovenesa, fent gala de la seva fama de tossut.

Havia nascut a la nostra vila el dia 27 de juliol de 1944. Als 9 anys ja era alumne de l'Escola Pia de Santa Anna de Mataró. El 1963 es va integrar a l'orde escolapi. El 1969 va fer el seu compromís definitiu i el 1971 fou ordenat sacerdot. Va celebrar la seva primera missa, fent-la coincidir amb el casament del seu germà Josep amb la Lina Valls, en el mateix Centre Parroquial – el nostre – on tots ells havien estat batejats. No podia ser altrament tractant-se d'en Jaume. Els que l'han conegut a fons – nosaltres, els argentonins, paradoxalment, només l'hem conegut superficialment -, coincideixen a dir que sota la seva aparença d'home tranquil, pausat, parsimoniós, propens al somriure i a la ironia, s'hi amagava l'home metòdic, perseverant, compromès a totes, totes, amb el credo espiritual que el va regir durant tota la vida i amb el sentiment humà d'amor a la pàtria catalana i al seu poble: Argentona. Però tot tranquil•lament, sense estridències.

Va exercir el seu ministeri escolapi a diverses poblacions: Barcelona (Sant Antoni), Balaguer, Olot, i va ocupar càrrecs de responsabilitat dins el govern de l'Ordre en l’àmbit educatiu i econòmic, fins al seu nomenament com a provincial l'any 2003. Es va fer responsable de continuar un procés d'adaptació a l'Escola Pia de Catalunya als canvis que la societat demanava, impulsant un govern més participatiu per part d'educadors, pares i alumnes.

El dia 1 d'abril de 2015, fidel al compromís amb l'Ordre, deixava la seva terra per anar a l'altra banda de l'Atlàntic, a Califòrnia, com a viceprovincial. Un país que havia visitat moltes vegades pel fet que és una demarcació de l'Escola Pia que depèn de Catalunya. Tenia setanta anys. Poc podia pensar que d'allà no en tornaria, que la Festa del Càntir del 2014 hauria estat la seva darrera... Ell que tan cofoi estava de no haver-se'n deixat perdre ni una!

Josep Lladó

(Text publicat al Cap de Creus 137)