Venen d'una reunió i, quan acabem la xerrada, hauran de marxar amb pressa cap a una altra. Són la Mirèia Rumià, directora de l'escola Sant Miquel del Cros; Mònica Jiménez, directora de l'escola Argentona; Àngels López, directora de l'escola Bernat de Riuedemeia; i Meritxell Salvat, directora de l'escola Les Fonts. La seva agenda gairebé no té forats lliures i aquest és un dels seus laments ja que els agradaria poder trobar-se més sovint i enfortir el treball comú que ara intenten fer a pinzellades. Com que hi ha poc temps anem directes al gra.

Com us han afectat els darrers anys de retallades?
Mònica Jiménez (MJ): Ho patim sobretot a nivell de personal. Cada cop tenim menys mestres i això té conseqüències a l'hora de plantejar les activitats. A més, el Departament cada cop triga més a cobrir les baixes.
Mirèia Rumià (MR): Una baixa inferior a deu dies ja no es cobreix.
Meritxell Salvat (MS): Avisem els pares de que un substitut es farà càrrec de la classe.
Àngels López (AL): De vegades costa que les famílies ho entenguin. En el nostre cas, essent una escola d'una sola línia, quan tens una baixa has de moure moltes fitxes. És un desgavell.

Què és el que us ocupa més temps en el vostre dia a dia?
MR: Treballar per la bona convivència. És una tasca que treu moltes energies. T'obliga a deixar de fer matèria per explicar com t'has de portar amb els altres, com t'has de comunicar...
ÀL: És veritat, és un handicap a nivell educatiu. Hem de canviar moltes coses a l'escola però aquesta part de valors ha de prevaldre per la seva importància. Ens roba molt temps perquè creiem que hi ha actituds que han de venir donades però no és així.
MJ: Hi ha dies que no pots fer el que tocava perquè s'ha de resoldre un conflicte. Has de garantir que tots sàpiguen que el respecte i l'educació han de prevaldre. Els problemes de convivència s'han de resoldre al moment, no pots deixar que vagin a més.
MR: Si hi ha un problema no et pots posar a aprendre matemàtiques o el que sigui. Si no ho resols no hi haurà capacitat d'esforç i concentració a la classe.
AL: Hem d'educar molt en el conflicte. En saber gestionar de manera positiva el que ens passa.
MR: I això que ara fem educació emocional i filosofia! Línies d'aprenentatge que no s'havien fet mai.

Abans no es treballaven les emocions?
MR: No s'escoltava tant l'alumne. Arribaves, donaves la matèria i marxaves. Ara no és així, i això treu molt temps.
AL: Estem en moments de canvi, això està claríssim.

En aquest procés, trobeu que és prou fort el vincle entre escola i família?
MR: Ho hauria de ser més. S'hauria d'entendre que entre tots ajudem l'infant.
AL: L'objectiu és comú i, per tant, hauria de ser molt fàcil posar-nos d'acord.  Tots volem que el nen millori i estigui bé. El problema sorgeix quan hi ha discrepància en la visió. La nostra feina també passa per educar en aquesta visió conjunta.
MS: Hi ha d'haver més confiança de la família cap a l'escola.
MR: Haurien de veure'ns com una ajuda. Ells eduquen els seus fills i nosaltres els podem ajudar perquè els acompanyem moltes hores. Veiem com reaccionen, què fan i què no fan. Els podem proposar alternatives, però de vegades el que dius s'interpreta com un atac.
AL: Hem de veure com podem generar més confiança.
MJ: S'ha tendit molt a delegar molta responsabilitat a les escoles en aspectes que han de recaure més en la família. Hi ha temes en els que l'escola, evidentment, s'hi ha de posar i ensenyar, però la família també juga un paper molt important. De vegades ens passen responsabilitats que no ens pertoquen i això costa de fer entendre.

Les quatre escoles d'Argentona són públiques. Això implica un treball conjunt?
AL: La relació de les directores és molt cordial i això ja és un “plus” perquè permet fer molt, però crec que encara podríem fer més. El dia a dia se'ns menja i ens priva d'engegar més projectes comuns i és una llàstima perquè a Argentona tenim els ingredients perfectes per fer-ho i, en canvi, ens quedem en accions puntuals.
MR: Sí, són puntuals, com la filosofia, que la fem tots però cadascú al seu centre i només ens trobem un cop l'any. O les jornades esportives... Però queda aquí.
AL: Ens falta trobar aquests vasos comunicants, que hi són, i que quan els descobrim veiem la riquesa que tenen.

Expliqueu aquest projecte de filosofia conjunt.
MR: Es va fer un protocol de prevenció de les drogodependències i es va pensar com treballar-lo amb els més petits. Per aprendre a dir ‘no´, per saber-se explicar, defensar les teves idees... Per treballar-ho van sortir diverses propostes i ens vam decantar per la filosofia. La majoria de mestres ja han fet la formació que requereix i l'apliquem a les aules.
AL: Els resultats són molt positius. Jo diria que és de lo millor que fem a l'escola. La consigna del projecte és “ensenyar a pensar”, desenvolupem habilitats cognitives, de pensament... És un projecte molt ric i no només com a projecte d'aquella hora sinó que la perspectiva que et dóna la pots adaptar a qualsevol àrea i a qualsevol moment de la vida de l'escola.

Però aquest no és l´únic projecte que compartiu.
MS: També tenim el projecte Escoles Verdes i el 50x50. Bàsicament els alumnes fan un estudi de les temperatura de les aules per estudiar les possibilitats de l'estalvi energètic. Per altra banda, fomentem el reciclatge i els hàbits saludables. Els nens i nenes mengen fruita un cop per setmana que ens subministra la Diputació, treballem perquè es substitueixin els embolcalls d'alumini per carmanyoles, tenim hort escolar...

També treballeu projectes singulars.
AL: El Riudemeia i el Cros compartim el projecte d'emprenedoria.. Els alumnes creen una cooperativa a través d'un aprenentatge que passa per totes les àrees de coneixement. És molt ric perquè suposa un aprenentatge que és útil per la vida. A més, implica un treball de cohesió del grup. Aprenen les possibilitats que tenen com a equip però, també, les habilitats individuals.
MR: Fa molts anys que el fem i mai hem pensar que l'haguéssim de deixar perquè ja li havíem tret prou suc.

I el projecte de Banda Bufera?
MJ: De moment el fem a l'escola d'Argentona i el curs vinent s'estendrà al Riudemeia. Va de 3er fins a 6è i consisteix en que els alumnes aprenen un instrument de vent dins l'horari escolar. L'hora d'instrument l'imparteixen músics i se suma a l'hora de música que ja tenen dins l'horari.  A més, els nens s'enduen l'instrument a casa per poder practicar. La idea és que, un cop el projecte s'hagi estès a tots els centres, es puguin fer trobades conjuntes que afavoreixin la relació entre els nens i nenes de totes les escoles. Això ara ho trobem a faltar.

I a l'escola Les Fonts?
MS: El nostre projecte singular es “Ambients”, es duu a terme al cicle infantil i agrada molt, tant a pares com a alumnes. Consisteix en proposar set ambients als nens i nenes, on poder interactuar amb material divers. Així experimenten i després, en rotllana, expliquen les seves impressions i treuen conclusions a partir de l'experiència.

L'aprenentatge de l'anglès preocupa molt a les famílies. Com el treballeu?
MR: Nosaltres des de P3. Ja no tenim ni la persona ni la dotació però estirem recursos d'una altra banda. Ens hem adonat que és la llengua amb la que els nens treuen millors resultats. I és que és molt difícil canviar una cosa quan està mal apresa. En canvi, amb l'anglès parteixen de zero.
MJ: Nosaltres comencem a P5 per poder disposar de més hores d'especialista per als cursos de primària.  Algunes àrees de cada cicle s'imparteixen totalment en anglès.
AL: Al Riudemeia comencem a P4. A infantil treballem el mètode Artigal, a través de contes i a primària es donen algunes unitats didàctiques de medi en anglès.
MS: A les fonts també fem anglès des de P4 i l'introduïm en altres àrees com el taller de plàstica o medi.

Aconselleu a les famílies que busquin reforç en acadèmies?
MS: Actualment t'exigeixen el domini de l'anglès en cursos superiors. Per tant, entenem que les famílies busquin reforços.
AL: Però calen més recursos a nivell social. No ens ajuda que les pel•lícules es tradueixin. Tot i així, veiem que els nens, davant de qualsevol joc que els agradi, s'espavilen a entendre les instruccions encara que estiguin en anglès.

Darrerament s'han posat en qüestió la validesa de les notes.
AL: A la primària, quan el nen està evolucionant contínuament, una nota no sempre és un bon termòmetre i, en canvi, el marca molt.

I els deures?
MR: Els deures són dels nens i dels pares. Els pares els han d'ajudar a tenir, com a mínim, un espai. No cal que els hi facin els problemes de mates però si que els acompanyin i no els deixin sols davant el perill. Si posem deure i no es fan, perquè els posem? Per aprendre que no cal fer-los? Això no té sentit. 

AL: Els mestres hem de fer una reflexió sobre els deures. Hem de veure si realment serveixen, perquè veiem les famílies molt agobiades...

MJ: I els nens també!
MR: A més si els nens han de fer deures i anar a anglès, bàsquet, futbol... Què passa amb el temps lliure? Si  a nosaltres ens posen feina després de la feina ens queixem. Doncs ells també, no?
AL: A més la càrrega pot ser monstruosa, sobretot a secundària. Està claríssim que el mestre no ha comptabilitzat el temps que farà falta a l'alumne. Estem perdent espai per respirar.
MJ: Els deures han de suposar un aprenentatge significatiu, que els motivin. No una repetició mecànica del que han fet durant el dia.

Us calen més hores lectives?
AL: És un greuge comparatiu, respecte la concertada, haver perdut la sisena hora.
MR: Al Cros la tenim i no....
AL: No l'aprofiteu?
MR: Es que els nens estan moltes hores a l'escola! Hauríem de veure si les aprofitem totes o hem de fer més d'un pati... I pensar que surten a les cinc i que han d'anar a més llocs. No tenen temps d'avorrir-se!
AL: Doncs jo trobo que falta temps sobretot per a les matèries més artístiques, per a la imaginació i la creativitat.
AL: L'administració valora les escoles on fan nous projectes, on s'ha eliminat tota aquesta part curricular, d'horaris quadriculats... I, en canvi, quan arriba l'inici de curs, et demanen els horaris, la programació... És una incongruència.

Per tant, com hauria de ser l'escola en un futur?
MS: Crec que la majoria dels mestres volem que l'alumne sigui el protagonista de l'aprenentatge, que experimenti, investigui i, a partir d'aquí, tregui conclusions. Això és el que fan les escoles que destaquen.
AL: També cal una transformació d'espais. L'arquitectura escolar ha de fer un tomb. Les aules s'han d'obrir, les parets han de ser de vidre.
MJ: Cal flexibilitat horària per tenir més autonomia i llibertat a l'hora de plantejar activitats que durin més o menys temps.
MS: I la formació dels mestres. Perquè tot això, si no va acompanyat d'una nova formació de mestres...
AL: Tenim mancances en l´àmbit tecnològic. Cal formar els docents. I aquí a Argentona hi afegim el handicap de la mala connexió. S'ha de solucionar per garantir que els nostres alumnes tenen les mateixes condicions que els d'altres municipis.