El 27 de març és el Dia Internacional del Teatre però enguany, a més, va ser el primer divendres després de l'accident aeri que es va endur a 150 persones, quatre de les quals directament vinculades a Argentona. Tot això es va voler recordar a La Sala, minuts abans que comencés la funció de “El Crèdit”. Primer de tot, membres de l'Associació Sense Portes van llegir el manifest de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), que va servir de denúncia sobretot a l'IVA cultural (del 21%) però també de l'estat precari de la cultura en general al país.

Tot seguit, el regidor de cultura de l'Ajuntament, Àngel Puig, va comparèixer per demanar un minut de silenci per les víctimes de l'accident aeri. Tots els espectadors van posar-se en peu per dedicar aquests instants a la memòria de les víctimes; a l'escenari, també compartien el minut de dol els dos actors de la funció, Jordi Bosch i Jordi Boixaderas.

“El Crèdit” era l´única funció del Grup C de la temporada d'enguany, prometia ser “la millor” obra d'aquest Teatre Música Dansa, o, almenys, la més coneguda. Les entrades anticipades s'havien exhaurit ja una setmana abans de la funció, i només en quedaven 20 quan es van posar en venda les de taquilla. Mirant els números, èxit total.

Però si l'obra era tan famosa i tenia tanta bona fama havia de ser per alguna cosa; des que el teló va obrir-se i fins els últims aplaudiments, el públic no va parar de riure amb la trama delirant i surrealista d'aquesta obra de Jordi Galceran. Ara bé, sota del deliri i el surrealisme, el guió mostra una realitat àcida i trista sobre la societat actual, la dictadura de l'economia i el capitalisme, el poder dels bancs, i, encara que sembli impossible a primera vista, de les relacions de parella i els seus estranys perquès.

Tot això conduit per unes actuacions impecables dels dos monstres de la interpretació que són Bosch i Boixaderas i amb píndoles de català i normalització lingüística que a més d'arrencar un somriure al públic, fan reflexionar. I és que, en sortir del teatre i poder digerir el que s'acaba de veure, la reflexió sobre els problemes de l'actualitat és el que acaba imperant en la ment de l'espectador.