El creixement de població del Maresme i, de retruc, el d'Argentona, registra el ritme més lent dels darrers quinze anys. El 2014 es va tancar amb 11.963 argentonins, 5.877 homes i 6.086 dones. La variació absoluta és de 43 habitants més que el 2013, un creixement de tan sols el 0,36%.

Gràfic realitzat amb les dades de l'Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme

L'evolució al Maresme

Enrere han quedat els temps en què la comarca experimentava creixements demogràfics entre el 2 i el 3%. Segons l'informe anual sobre l'evolució de la població que realitza l'Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal, El Maresme té una població oficial de 437.919 habitants, 488 ciutadans més que l'any anterior.  Percentualment, el creixement demogràfic comarcal ha estat del 0,11%, el més baix dels darrers 15 anys.
Les dades oficials de població del Maresme reflecteixen que la comarca té un cert equilibri en quant a homes i dones, si bé el col•lectiu femení supera al d'homes en més de 4.300. De fet, el creixement demogràfic experimentat el darrer any ha estat gràcies a l'augment de població femenina (562), en canvi, estan censats 74 homes menys.

Tot i l'augment global d'habitants registrat a la comarca, 16 municipis maresmencs han perdut població: Alella, Cabrera de Mar, Caldes d'Estrac, Calella, Canet de Mar, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna, Teià i Tordera. En contraposició, els municipis que han experimentat un augment percentual més significatiu d'habitants han estat Òrrius, que ha crescut un 4,23%; Montgat un 2,35% i Tiana un 1,13%.

Pel que fa al pes poblacional, més de la meitat del total de la població es concentra en cinc municipis. Mataró, la capital de la comarca, aplega el 28,38% del total de maresmencs i maresmenques; Premià de Mar, el 6,43%; Pineda de Mar, el 5,93%; El Masnou, el 5,19% i Vilassar de Mar el 4,61%.
El Maresme es manté com la quarta comarca de Catalunya més poblada, darrera el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat.