El Museu del Càntir és, sense cap mena de dubte, l'equipament que més exporta el nom d'Argentona arreu del món. No obstant, l'envit de la crisi econòmica també ha suposat un període de reflexió per als seus gestors que veuen en el 2015 l'oportunitat de plantejar canvis importants, tant en el funcionament, com en l'espai.

La programació d'exposicions de la temporada ja està tancada i en destaquen tres noms de pes. Per una banda els ceramistes Antoni Comella i José Portilla. I, per l'altra, el pintor i il•lustrador, Perico Pastor, que després d'insistir-hi molt el Museu ha aconseguit que porti la seva obra a la sala temporal d'exposicions. Aquests són els tres noms més destacats d'una llarga llista d'artistes que podran exposar a Argentona després d'haver estat escollits per un petit comitè format per artistes i marxants d'art. Segons, Oriol Calvo, director del Museu del Càntir, va ser el Patronat qui va decidir deixar en mans professionals la tria dels artistes.  

A banda de les mostres temporals, el Museu del Càntir estrenarà l'any 2015 amb una nova exposició permanent. Després de dos anys mostrant la selecció de càntirs valencians de què disposa, el Museu ha decidit presentar una mostra de càntirs del món on s'hi podran veure exemplars originaris de l’Àfrica negra, el Magreb, Sud-Amèrica o Àsia. Aquesta mostra es conformarà amb peces que ja formen part del fons del Museu del Càntir. No obstant, també hi ha previst, per l'any vinent, tornar a comprar nous exemplars. “Al contrari del que algú es pugui pensar, el Museu del Càntir encara no té tots els càntirs”, explica Calvo.

Una oferta pedagògica permanent per a infants i adults

Pel que fa a l'escola de ceràmica, el Museu manté i actualitza, de forma constant, la seva proposta pedagògica.  Oriol Calvo explica que els models de visita s'adapten al públic i destaca la funció formadora, especialment, en els més menuts: “Quan un nen ha tocat fang,  la seva percepció de la ceràmica mai més serà la mateixa. Estem creant el públic de demà”.

Però, a banda de les visites de centres escolars, el Museu també ofereix cursos a les escoles d'Argentona i el taller compta amb cinquanta alumnes adults permanents.

La internacionalització

Ja fa dos anys que el Museu del Càntir va entrar a formar part del projecte Arginet, que unia diverses ciutats europees. Ara aquest els fons arriben a la seva fi però els agents implicats han decidit continuar aprofundint en l'intercanvi, de cara al 2016, buscant finançament més enllà de les ajudes culturals. “La nostra aposta ara és defensar la internacionalització per la via de la promoció econòmica i la dinamització de les empreses”.

El futur de la fira de ceràmica

L'altre canvi important que es planteja el patronat del museu és el canvi de calendari per la fira, tradicionalment lligada a la Festa Major. “Veiem que el model actual s'està esgotant”, explica Oriol Calvo, i afegeix: “Celebrar la fira a l'agost només ens permet arribar a un públic familiar molt generalista i això té les seves limitacions. Si volem portar a Argentona els grans ceramistes d'Europa cal que captem també un públic més especialitzat i això passa per treure la fira de les dates vacacionals”. Calvo admet que la proposta suposa un risc i que, per aquest motiu, el patronat encara no ha pres una decisió definitiva.

L'altre debat gran repte que el patronat té sobre la taula és la de l'ampliació del museu. Ja fa temps que l'Ajuntament va comprar una casa veïna a l'actual equipament i que té sortida amb el carrer Sant Ferran. Però ara ha sorgit una nova oportunitat amb una altra finca que dóna a la mateixa plaça de l'Església i que, tant per dimensions com per estructura, ofereix moltes més possibilitats. I és que la voluntat del patronat seria la d'unificar en un únic edifici tots els serveis que actualment s'ofereixen (sala d'actes, taller, biblioteca...).  Segons Calvo aquesta aposta s'escapa de les possibilitats econòmiques del Museu i, per aquest motiu, considera que aquest projecte s'hauria de fer a nivell de municipi per tal de permetre que el Museu del Càntir continuï essent el principal atractiu turístic i un dels motors econòmics d'Argentona.

Informació publicada al butlletí municipal Cap de Creus 129