El 9 d'octubre de 1965, avui fa 47 anys, una gran riuada va destruir el pont d'Argentona, va inundar les cotxeres dels tramvies i la subcentral, inutilitzant tot el sistema. Els costos de reconstrucció eren tan milionaris que van suposar la defunció d'aquell mitjà de transport.

El tranvía de Mataró a Argentona s'havia inaugurat el 27 de maig de 1928, amb els tramvies 1, 2 i 3. Van tenir una gran acollida per part dels ciutadans de Mataró i Argentona.

A causa del gran nombre d'estiuejants que hi havia llavors a Argentona, la Companyia va incorporar un nou tramvia, el número 4, que va ser inaugurat el 1929, amb el sobrenom de El Gros, essent un dels més grans i luxosos. Durant la guerra civil, el Tramvia va seguir oferint els seus serveis.

El tramvia va tenir una gran influència en el creixement del barri de Cerdanyola, ja que els nous immigrans podien desplaçar-se amb facilitat als llocs de feina entre Mataró i Argentona.

El 31 de maig de 1953 es va celebrar el vint-i-cinquè aniversari de la línia amb una celebració eucarística i un banquet a Argentona. Els anys 50, degut a l'augment de passatgers, es va amplira el nombre de tramvies, amb els números 5 i 6.

L'1 d'Octubre de 1961, degut a un episodi de pluges intenses i acumulació de sorra a la via, va provocar el descarrilament i la bolcada del número 3, amb el balanç de quaranta ferits, alguns greus. L'any següent, tot i les intenses nevades que es van produir, res va impedir que el tramvia realitzés els seus serveis.

Durant aquella dècada va començar a créixer el parc automovilístic, fet que provocava conflictes entre l'Ajuntament de Mataró i la companyia propietària del Tramvia.

Finalment, un dia com avui de 1965, una riuada es va endur el pont d'Argentona, inundant les cotxeres i la subcentral i inutilitzant tot el sistema. El cost inasumible de la reconstrucció va suposar la defunció del tramvia.