Les vacances d'estiu són un bon moment per submergir-se en aquelles lectures que hem deixat aparcades al llarg de l'any. Per si encara no ens hem fet la llista, el Centre d'Estudis ens avança les quatre obres que s'analitzaran el proper mes d'octubre durant la celebració de la Tardor Literària 2011:

Maletes perdudes, de Jordi Puntí: En Christof, en Christophe, en Christopher i en Cristòfol són germans, però no es coneixen entre ells. Fills de quatre mares diferents, viuen a Frankfurt, París, Londres i Barcelona. En Gabriel, el seu pare, els va abandonar quan eren petits. Un bon dia, quan es fa oficial la seva desaparició, el secret surt a la llum i els germans es troben. Tot i que fa dues dècades que no en saben res i l'han oblidat, decideixen buscar-lo per resoldre els seus dubtes
existencials: ¿per què va marxar per sempre?, ¿per què porten tots el mateix nom? Els cristòfols, doncs, refan pas a pas la vida del seu pare: la infantesa en un orfenat, la joventut en una pensió i, sobretot, els viatges com a transportista de mobles per Europa al costat de dos companys de fatigues inoblidables, en Bundó i en Petroli.

Habitacions tancades, de Care Santos: A la convulsa i fascinant Barcelona del Modernisme, la matriarca d'una de les nissagues més prestigioses de la ciutat es disposa a organitzar el trasllat a la seva nova llar, un preciós palauet proper al naixent passeig de Gracia. Les parets d'aquesta casa seran les guardianes silencioses d'unes vides plenes d'ambició, secrets inconfessables i
passions ocultes. Aquesta és l'herència que el temps confiarà a Violeta, última integrant de la saga: el passat, vist des del presenta, sempre és un trencaclosques amb peces perdudes... 

Quiet, de Màrius Serra: Quiet cobreix set anys en la vida del nostre fill Lluís Serra Pablo, àlies Llullu, que va néixer amb una greu encefalopatia que la ciència neurològica encara no ha estat capaç de definir. El Lluís és el nostre segon fill. Té unes necessitats una mica peculiars, però això només significa que estem més pendents de la seva fragilitat. A Quiet, he buscat una forma narrativa d'explicar l'ambivalent estat emocional que provoca tenir un fill que no progressa adequadament. Un estat sovint exposat als fiblons del dolor, però en què predomina la joia i un cert embadaliment. M'ha semblat que la millor manera de fer-ho era rescatar escenes concretes fixades en la memòria i posar-les en moviment. (En Llullu va morir el juliol del 2009). 

País íntim, Maria Barbal: La Rita espera fer-se gran per entendre el món i la seva mare. De jove, procura aproximars'hi, sempre cercant-ne la tendresa. En aquesta novel·la, la Història no és una protagonista directa, però les preguntes d'una filla, les respostes que la vida li va oferint són un focus que la il·lumina. Des de la trajectòria d'una família com moltes, un temps – la guerra civil, la dictadura, els moviments d'oposició, la transició a la democràcia fins als nostres diesqueda dibuixat pels seus efectes en els personatges.