L'aprovació del nou Reglament de protocol, honors i mèrits d'Argentona ha portat al Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell a elaborar un manifest en el que demana al consistori que atorgui el títol de ‘Fill adoptiu de la vila d'Argentona' a Vicenç Esteve i Albert. El Centre d'Estudis considera que Esteve Albert ha destacat, al llarg de la seva vida, en les facetes d'empresari, filantrop i esportista. L'entitat considera que Esteve i Albert ha jugat un paper clau en ‘la creació i sustentació de moltes entitats i institucions del poble, així com la col•laboració directa en algunes d'elles i el seu interès i suport moral per a la majoria,  sense esperar mai res a canvi i sempre amb un esperit altruista i magnànim'.

Vicenç Esteve i Albert, de noranta-tres anys, ja ha rebut alguns reconeixements com el "Premi a l'Exportació i a l'Avenç Tecnològic", la Medalla dels "Forjadors de l'Esport Català" i la medalla del "President Macià" al Mèrit al Treball.

El Centre d'Estudis Argentonins considera que l'exemplaritat cívica de Vicenç Esteve i el seu paper de mecenes d'Argentona el fan mereixedor indiscutible de la distinció per a la qual se'l proposa.

El personatge

ESTEVE ALBERT, Vicenç.- (Mataró, 1917).- Empresari i esportista .- Cursà estudis de comerç a les Escoles Pies de Santa Anna, a Mataró, i als 16 anys entrà al taller de joieria del seu pare, on va agafar el gust per l'art i pel dibuix. Gaudí d'aquest treball creatiu i artesà durant bona part de la seva vida i ja en la maduresa va encarrilar-se vers una activitat ben diferent, però igualment creativa, com és la de la química. Amb els seus primers cabells blancs tornà a estudiar fins  a obtenir el títol d'Enginyer Químic. L'any 1949 fundà una petita empresa (Lucta) dedicada a l'obtenció d'olis essencials, que amb el temps s'ha convertit en una important multinacional, que ell mateix presideix.

Inicià la seva vida esportiva, de vailet, amb el bàsquet, esport molt arrelat a Mataró ja que, precisament, havia sigut un escolapi, el pare Millan, qui dels EE,UU. l'havia introduït a Catalunya.

Després el ciclisme, que havia d'ésser l'eix esportiu de la seva vida, se li emportà llargues quotes de dedicació. Participà en algunes curses i més tard, en companyia d'en Martí Puignou i altres entusiastes, aconseguiren que l'Ajuntament de Mataró els cedís temporalment un terreny on, amb el suport moral i econònic d'industrials i aficionats mataronins i la valuosa assistència tècnica del qui fou "campioníssim" Mariano Cañardo i de l'arquitecte Josep Mª Peris, construïren el Velòdrom de Mataró (1948). Sobre aquella pista hi rodaren els millors ciclistes del món d'aleshores: Bruneels-Dekuisher, Jef Sherens, Van Vliet... i s'hi forjaren en velocitat i en darrere moto Miquel Poblet i Guillem Timoner, respectivament.
 Estiuejant des de la seva infantesa a la nostra vila, tingué ocasió de viure els moments àlgids de l'esport argentoní, els darrers anys de la dècada dels cinquanta i pimers de la dels seixanta, vivint com a cosa pròpia els triomfs del C.I.C., l'equip femení de bàsquet. Però el ciclisme, el seu esport, dins l'atmosfera atlètica que es respirava a la vila, acaparà novament la seva atenció. L'Isidre Abril i un grup d'amics crearen "Amics del Ciclisme" i varen organitzar moltes curses i manifestacions ciclistes que contribuïren al prestigi esportiu d'Argentona. A l'hora inevitable del relleu, l'Abril proposa a Vicenç Esteve la presidència del club i aquest accepta en veure's recolzat per un grup d'amics, alguns d'ells companys d'infantesa (1984).
 Sota la seva presidència el club ciclista orientà el seu rumb cara a les altes esferes del mon de l'esport, per tal  que els "Amics del Ciclisme" els sonés com a entitat seriosa, capaç d'organitzar esdeveniments esportius de categoria i així els trobem endegant les dues edicions de la "Volta al Maresme" (1989 i 1990), de caràcter internacional, en tres etapes i un pròleg cadascuna d'elles,  amb el suport de la Federació Catalana de Ciclisme, les Secretaries d' Esport de la Generalitat i de la Diputació i la Regidoria d'Esports d'Argentona.
 Vicenç Esteve cessa  l'any 1990 i amb ell s'extingeix l'entitat esportiva que presidí, per deixar pas al Club Ciclista "El Càntir", de la que en seria president Antoni Cachinero.
 La seva empresa, Lucta, ha obtingut el "Premi a l'Exportació i a l'Avenç Tecnològic" i a ell personalment,  el Molt Honorable President de la Generalitat li ha imposat la Medalla dels "Forjadors de l'Esport Català"  i la del "President Macià" al Mèrit al Treball.
 A més de totes les seves activitats, empresarials i esportives, el senyor Vicenç Esteve en té una gairebé ignorada per tothom, que es la gastronòmica. La seva "devoció" a l'arròs, concretament a la paella, l'impulsà a escriure un llibre magistral:  "La  fiesta del arroz" (1994), amb pròleg d' Horacio Sáenz Guerrero i fotografies de Català Roca, en el que fa un repàs exhaustiu de la història, el cultiu i la condimentació de tan preuat cereal.

Notícia relacionada: www.argentonacomunicacio.cat/news/821