Dimarts passat l'Oriol Calvo va celebrar, envoltat de família, amics i veïns, les seves noces d'argent com a director del Museu del Càntir d'Argentona. Al llarg d'aquests anys Calvo ha impulsat la modernització del museu argentoní convertint-lo en un dels museus municipals més coneguts i amb més projecció internacional de Catalunya.

La seva tasca al capdavant del Museu del Càntir va començar l'any 1986 amb la realització d'un inventari acurat de tot el fons museístic. ‘Al principi el museu era com els d'abans. Explicava poc, era un cúmul d'objectes’, explica Calvo. No obstant, el nou director es trobava com a casa: ‘En un principi les oficines estaven en el que havia sigut la casa dels meus avis. Era com tornar als orígens’.

Des del primer moment Oriol Calvo es va proposar endegar la renovació museogràfica i reconvertir l'equipament en un museu del segle XXI. Però aquella voluntat inicial no va fer-se realitat fins la inauguració del nou Museu del Càntir l'any 2000. En aquesta transformació hi va jugar un paper molt important la projecció exterior de museu. ‘No ens hem dedicat només a treballar de portes endins – reflexiona Calvo -, hem sabut dinamitzar una Festa del Càntir que ha esdevingut un element identitari de la vila i hem aconseguit organitzar una fira brutal, a l'entorn del càntir i la terrissa, que s'ha convertit en una de les més potents a nivell europeu’. A banda d'aquestes activitats, fa més de vint anys que el museu organitza tallers de terrissa que també contribueixen a fer-lo més visible per als propis argentonins.

Tot i l'alçada dels reptes assolits, Calvo considera que el Museu del Càntir no ha tocat sostre: ‘El museu no s'acaba mai. Cal seguir avançant amb ambició i amb velocitat de creuer com fins ara’, i apunta temes pendents: ‘hem d'adquirir nous objectes com ara un càntir de picasso que se'ns resisteix. Volem ampliar el museu amb sales dedicades a l'art contemporani, resoldre la ubicació definitiva dels tallers de ceràmica’. Li queda corda per estona i per molts anys!