La vida social i cultural del patriarcat català, amb les seves festes, el Liceu, les cases d'estiueig, els cotxes amb xofer, les postes de llarg i els casaments amb barrets de copa, les tertúlies artístiques i la quotidianitat domèstica durant la primera meitat del segle XX centre el documental Abans que el temps ho esborri dirigit per Mierìa Ros i produït per Marta Figueres.
El documental ha comptat amb l'aportació d'una vintena de famílies que guardaven fotografies i pel·lícules domèstiques anteriors al 1960. Vistes avui constitueixen un document impagable d'un món esvaït.

La pel·lícula està basada en el el llibre de Xavier Baladía 'Antes de que el tiempo lo borre. Recuerdos de los años de esplendor y bohemia de la burguesía catalana' , publicat per l'editorial Juventud el 2003 i posteriorment traduït al català per La Magrana. Baladia, que és també el narrador del documental, se submergeix en vells documents, cartes, fotografies i filmacions, que li permeten reconstruir la història familiar des dels moments d'esplendor fins la decadència. La història comença amb el negoci tèxtil que la tia – rebesàvia, Ramona Soler, consolida a principis del siglo XX en Mataró. A prop s'alça la mansió d'Argentona.

Abans que el temps ho esborri ja ha obtingut el premi CinemaRescat al Memorimages 2010 a la millor creació amb imatges d'arxiu. El documental s'estrenarà el proper mes d'abril a Barcelona i, després, es passarà per TV3 i TVE.

Font: La Vanguardia

Foto: Una imatge de les dones de la família Baladia.