La pluja d'aquesta nit crea basses d'aigua que facilita la reproducció del mosquit tigre, aquest és un exemple dels casos a tenir presents per combatre'l. La Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya detectat la presència del mosquit tigre a la comarca del Maresme. Tot i que aquest mosquit és vector de diverses malalties en alguns països, a Catalunya no n’és transmissor. Tanmateix, és una espècie forana de mosquit que cal controlar i prevenir pels efectes nocius que pot arribar a causar a la nostra població. La seva picada és més forta i persistent, si bé la intensitat baixa en picades posteriors, a més és una espècie diürna.

De les investigacions dutes a terme fins ara, s'ha constatat que el més important i efectiu de cara a frenar la ràpida proliferació d'aquest insecte és evitar la posta d'ous i el creixement de les larves aquàtiques. Això s'aconsegueix eliminant els punts d'aigua on poden créixer.

La forma de complir aquest objectiu consisteix en fer arribar la informació, les solucions i els consells necessaris a tots els àmbits: sector públic, sector privat i tota la ciutadania, per evitar la presència del mosquit tigre al municipi i regular aquells espais que puguin contenir aigües estancades.

L'Ajuntament ha distribuït a les oficines d'atenció ciutadana i als centre cívics tríptics informatius amb els consells i recomanacions que cal adoptar davant la presència al municipi del mosquit tigre.

Recomanacions generals a la població

El decret, que té data del 10 de juny, recomana adoptar les següents mesures de prevenció per evitar la propagació del mosquit tigre:

. Posar sota cobert tots aquells objectes i contenidors en els que s'hi pugui acumular aigua. En el cas d'elements fixos i objectes que no es puguin retirar, s'hauran de revisar atentament almenys dos cops per setmana i procedir a eliminar qualsevol acumulació d'aigua, netejant els recipients i evitant que es tornin a omplir.

. En els casos en què es consideri imprescindible tenir algun tipus de recipient amb aigua i a l'exterior, caldrà que aquests es mantinguin tapats, mitjançant una tapa o una tela mosquitera prima (malla de 2 mm de mida màxima).

. En el cas concret de les basses o piscines, cal actuar de forma que l'aigua que continguin no esdevingui un focus de cria de mosquit tigre, procedint amb alguna de les següents actuacions: clorant l'aigua (en el cas de les piscines), introduir-hi peixos (per exemple Cyprinus carpio: carpa comuna), o bé col·locant una tela mosquitera prima (malla de 2 mm de mida màxima) que cobreixi completament la superfície d'aigua.

Actuacions en equipaments i espais concrets

. Cementiris: tots els recipients contenidors de flors o objectes ornamentals impediran l'acumulació d'aigua lliure, accessible als mosquits que necessiten una làmina d'aigua per pondre. Per exemple, es pot mantenir la humitat mitjançant esponges o gels hidropònics, foradar els recipients per la base, o bé introduir sorres o d'altres materials com ara perlita que permetin la presència d'aigua però la facin inaccessible als mosquits.

. Horts, solars i finques en desús: cal mantenir aquests espais lliures de possibles focus de cria de mosquits, amb especial atenció a brossa, eines de treball i elements de mobiliari abandonats.

. Escoles: els elements de joc no han de tenir aigua estancada, especialment en èpoques de vacances. En cas d'existència de pneumàtics, destinats al jocs, aquests han de mantenir-se secs, preferentment mitjançant perforació.

. Altres espais susceptibles d'atenció especial són els centres de jardineria, càmpings i determinades activitats comercials i industrials que puguin acumular aigua i en les que cal vigilància periòdica per evitar la proliferació dels mosquits. En aquests àmbits, el control dels possibles focus de cria de mosquits ha d'incorporar-se amb caràcter obligatori als plans interns de seguretat i higiene de les empreses.

. Tots aquells espais i instal·lacions a l'aire lliure, públiques i privades, que per motiu de vacances o altres hagin de quedar desatesos durant períodes de temps superiors a dues setmanes s'hauran de mantenir lliures d'objectes que puguin acumular aigua.