Les ventades de la setmana passada van malmetre la casa d'estiueig que l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch va fer-se a Argentona. L'Ajuntament, alertat pel Centre d'Estudis Argentonins i Natura, va demanar a la Generalitat que actués. Dilluns passat dos tècnics del Departament de Patrimoni van desplaçar-se a la vila per comprovar l'estat de l'edifici. El senyor Jordi Roca, Director General de Patrimoni de la Generalitat, ha explicat a Ràdio Argentona quin serà el paper del seu departament en aquest cas. 

RÀDIO ARGENTONA: La Casa Puig i Cadafalch està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). Quin grau de protecció li atorga aquesta qualificació?

Jordi Roca: La qualificació de BCIN és la més alta que s'atorga als monuments i conjunts històrics del nostre país. És una protecció que vol salvaguardar el patrimoni i que l’única diferència que té amb la de Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) és que la catalogació la fa el govern de la Generalitat en comptes d'un municipi o d'un Consell Comarcal quan es tracta de municipis més petits.

RA: Un informe del 2008 de la Generalitat ja va determinar que l'estat de conservació de la Casa Puig i Cadafalch era preocupant. Quin és el protocol d'actuació del seu departament davant d'un cas com aquest?

JR: Quan un edifici o un conjunt arquitectònic, que està catalogat com a BCIN, té mancances en la seva conservació el procediment és adreçar-se a la titularitat del bé, sigui privat o sigui públic, per requerir-li que el mantingui en les condicions adients de conservació.

RA: La casa té propietària, una besnéta de l'arquitecte Puig i Cadafalch, que ja ha manifestat que no té capacitat econòmica per fer-se càrrec de la restauració. La Generalitat, com a responsable subsidiària, actuarà?

JR: D'entrada cal dir que la Generalitat convoca, cada dos anys, unes ajudes adreçades, tant a les administracions públiques, com als particulars, perquè puguin restaurar béns de notable valor cultural. Per tant, el particular, per restaurar un bé de la seva propietat, pot demanar aquests ajuts que no es limiten en quant a durada i, per tant, progressivament, pot anar restaurant allò que calgui. Les quantitats no són, tampoc, desmesurades, però si que permeten fer front a aquest requeriment que marca la pròpia normativa. És a dir, la normativa estableix una obligació però, alhora, hi ha una via de suport perquè els propietaris puguin anar adequant aquests edificis. En cas que un propietari manifesti la seva impossibilitat entraríem en una altra fase en què hauríem d'estudiar, tècnicament, si és realment així, que no es pot fer front a aquesta restauració. Llavors, buscaríem vies alternatives d'intervenció de les administracions superiors.

RA: En cas que la Generalitat acabi ocupant-se de la restauració de la casa, estaríem davant d'un primer pas per convertir l'edifici en públic?

JR: L'administració de la Generalitat, en quant als BCIN, el que procura és per la seva conservació i que puguin ser utilitzats sense necessitat de canviar de titularitat. No és voluntat de la Generalitat anar adquirint Béns Culturals d'Interès Nacional més enllà d'aquells casos extraordinaris que ja s'han anat produint al llarg dels anys.

RA: L'Ajuntament d'Argentona i la propietària ja han tingut contactes, en diverses ocasions, amb aquest objectiu sense arribar a aconseguir-ho. Creu que les circumstàncies ho facilitaran?

JR: Està bé aquesta voluntat de la propietat, però entenc que la primera relació que ha de mantenir una propietat que vol posar a disposició pública ha de ser l'administració local com a administració més pròxima del ciutadà. En cas de grans edificis d'una dimensió extraordinària si que la Generalitat intervé. Penseu que la qualificació de BCIN en aquests moments supera de llarg el miler d'edificis al país. Per tant, estem parlant d'una qualificació de conservació del bé pel seu valor intrínsec però això no implica que quan la propietat posa el bé a disposició la Generalitat aquesta hagi d'actuar amb una acció de compra. Hi ha les altres administracions que també poden intervenir. La Generalitat, en funció de l’ús que es vulgui donar a aquest edifici singular, si que pot col·laborar donant suport a futurs usos, però no en la compra específica del bé.